Llull

Ha passat molt de temps però aquesta és una història tan fantàstica que supera de molt l'imaginable. I ara ha arribat l'hora de deixar-ne constància per escrit perquè, tal com ell creia, fer-ho a través d'un llibre –o ara a través d'un article– era la millor manera d'assegurar-ne la pervivència. La història d'un home que creia en l'altre perquè és un element essencial per a la construcció d'un mateix. Un home que estimava les paraules perquè segons ell tenien poder, el poder de fer canviar de parer, de pensament i d'acció els homes de qualsevol religió. Un home que creia fermament en el diàleg per convèncer més que no pas per vèncer. I que sostenia que, malgrat els fracassos, trobava essencial i necessari parlar per entendre's perquè sense pau entre els homes no es podia tenir consciència d'un passat comú per pensar junts un futur plegats. Un home que volia escriure el millor llibre del món per combatre i convèncer els infidels dels seus errors i trobar així la veritat. Un home que creia en el coneixement que podien transmetre els llibres i que s'havia de llegir per entendre. I és lògic que us pregunteu: què estava disposat a fer per escriure'l? Però, sobretot, què hi va escriure? La seva idea era escriure un llibre que revolucionés la comunicació interreligiosa. Aquesta va ser, segurament, la missió més important que es va imposar. La seva raó de ser i de fer i la que el va marcar durant 45 anys. No en va escriure un de sol, de llibre, sinó gairebé tres-cents. Si els apleguéssim tots conformarien la unitat del seu pensament. Un home que va intentar moure l'Església i els reis i prínceps cristians a actuar pel bé públic. Va escampar l'art pertot arreu i això li va comportar perill de mort. El van enverinar, apedregar, va sobreviure naufragis i linxaments però res el va fer desistir i apartar-se del seu propòsit i així va perseverar fins a la mort. Ara que fa 700 anys, de la seva mort, val la pena recuperar la vida i l'obra que ens va llegar Ramon Llull.