Assumir el drama per evitar el fracàs

La sentència és d'Antonio Baños: “Per a mi seria un drama i un fracàs anar a eleccions.” Baños va certificar “drama” i “fracàs” ahir en una entrevista televisiva. Com que no sembla que hi hagi cap altra opció, cal començar a treballar per reconduir “drama” i “fracàs”. Cal començar a treballar perquè les eleccions del març no siguin una estesa. Què és millor? Que Junts pel Sí repeteixi fórmula o que Convergència i Esquerra hi vagin per separat? És el debat que cal assumir. Fins ara l'“hegemonia” i el lideratge han correspost als convergents, encapçalats per Artur Mas, que és l'única garantia perquè Convergència hi sigui. Per evitar la fragmentació i la dispersió del partit i d'aquest enorme espai electoral. S'ha de mantenir aquesta lideratge? D'entrada, cal contrastar-ho en les urnes. Cal comprovar, en primer lloc, quin resultat es derivarà de les eleccions del 20 de desembre. Si Convergència és el partit independentista més votat, potser sí, potser sí que caldrà repetir la fórmula de la candidatura unitària. Amb els independents que s'hi presten i liderada, encara, per Mas. Si no és així, el debat ha de ser tranquil i sensat. Es podria repetir la fórmula amb un nou lideratge o deixar que els partits provin sort. Tot això és un “drama”? Per a molta gent, sí. Molts votants independentistes quedaran desolats. Però caldrà refer-se amb la màxima celeritat i eficàcia per evitar que arribi el “fracàs” definitiu. Això, o un miracle. Santa Rita, tingues pietat dels teus fidels més meritoris!