Eleccions?

Fa sis anys, l'Elisenda Paluzie va venir a parlar arran de les consultes populars. Era la tardor del 2009. Després de diverses intervencions optimistes, plenes de flors i violes, la conferenciant, doctora en economia per la UB i professora titular de teoria econòmica a la mateixa facultat, ens va semblar poc animada. No seria fàcil obtenir la independència. Es referia especialment al tema econòmic en el moment de la desconnexió amb l'Estat espanyol. Més endavant, el 2012, quan es va formar l'ANC, l'agrupació territorial Farners per la Independència, vam organitzar una altra sèrie de conferències. La gent del grup érem si fa no fa els mateixos de les consultes. L'Elisenda va repetir i també es mantingué prudent. Contundent i decidida a anar a la independència, de totes totes, però sense amagar-nos els esculls, la visió dels quals tenia prismes lleugerament
modificats. Va tornar fa un parell d'anys. Brillant. Érem en ple procés. Els temes crematístics es contemplaven una mica modificats, però va ser minuciosa l'exposició del camí on estàvem immersos de ple. La serenitat i claredat contundent del discurs l'acompanyava.

Aleshores, encara no podia ni imaginar, com cap de nosaltres, tota aquella ciutadania, que el primer i gran escull sorgiria al bell mig del moviment més radicalment independentista. Que podíem tenir problemes amb l'Estat hi comptàvem, també dubtàvem d'un president envoltat de diputats que des del 2013 ja havien insinuat la necessitat de la tercera via, com l'Espadaler i en Santi Vila, concretament, i sabíem que en Duran ens faria la guitza, tot això era previsible, i estàvem a punt per a obviar-ho. Però que fossin els nostres propis fills i néts, nebots, amics dels nebots, tota aquesta patuleia més de la ceba que ningú, qui podia figurar-s'ho.

Amb la majoria quasi absoluta als dits, JxSí es veu obligada a pactar amb els 10 independentistes anticapitalistes de la CUP. Molts components de la coalició encapçalada per en Romeva estàvem radiants. La CUP ens vigilaria l'acompliment del procés. I ens introduiria elements compromesos amb la societat més desvalguda.

ERC i els provinents de les entitats socials mereixien tota la confiança, però concretament en Junqueras s'havia vist sovint atrapat pel president Mas i els interessos de la dreta catalana, compromesa com cal amb el món de les finances i el gran empresariat català. Una dosi dura d'esquerranisme seria el reforç de les esquerres diluïdes en una llista que havia de ser “amb
el president” [sic] i acabà essent la llista “del president”, amb un compromís d'investir Artur Mas l'endemà de
les eleccions, cosa que ens passà per alt a moltes persones fins que no hi vam ser.

No esperàvem, però, una esquerra tan supergauchista com es mostrava la reeixida CUP. Que havia dit que mai no investiria Mas era una d'aquelles inspiracions de campanya, pensàvem. I ara som en un moment difícil. Pactaran la CUP i JxSí?

L' Elisenda Paluzie mai no s'esperava que aquest seria l'escull. Els dimonis han esclatat per les xarxes, pels carrers. Mai no podíem imaginar que els fidels a Mas fossin una gent tan lluitadora. Escriuen per tot arreu, al Facebook, a Twitter, al Whatsapp. I fins i tot en alguns finestrons de fusta. Amb paraules accelerades, defensen el president en funcions. Eleccions, criden. I ERC, i els independents de la coalició? Fan un mutis de la més gran dignitat. Només faltaria que, enmig del daltabaix, iniciessin una disputa nova. Ben mirat, no sé si a Convergència li interessa gaire anar a eleccions.