Assessors electorals

Aquesta nit, tot i que fa temps que estem en campanya electoral, començarà oficialment la de les generals del 20 de desembre. Tots els partits mantenen el simbolisme de la clavada de cartell. Prové del temps de la Transició en què la respectiva militància omplia de cartells les parets del país. Amb el pas del temps, les campanyes són més ordenades encara que donar crèdit a les prometences electorals continua essent ingenu. Destacarà a les generals la reforma de la Constitució, la baixada dels impostos, la reducció de l'administració de l'Estat, la supressió de les diputacions, la liquidació del Senat... I sobretot la “qüestió catalana”.

Curiosament, enguany, i malgrat les notables reduccions de despeses, augmenten els assessors. Personatges teòricament sense ideologia que potencien les virtuts, les qualitats i el bon fer del candidat sense canviar la manera de vestir, de viure, de riure i de parlar de l'aspirant. Perquè sovint la ciutadania és mes llesta del que sembla i acaben votant els criteris i no la vestimenta, els pentinats o els colors dels candidats.

De dreta a esquerra hi ha polítics que són massa dependents dels seus assessors. A la novel·la El balneari, de Manuel Vázquez Montalbán, hi ha un moment que el protagonista, el detectiu Pepe Carvalho, conversa amb el director del centre de rehabilitació i repòs, el doctor Gasteiz. Recomanava a Carvalho amb insistència una sessió de massatge. Aquest buscava un encant afegit i no va dubtar a preguntar-li si els massatges els donaven homes o dones. La resposta del doctor va ser contundent: “Els massatgistes no tenen sexe.” Quelcom de similar passa quan es pregunta a un assessor polític professional per la seva ideologia: “No tenen ideologia.” Es nota amb alguns posats i missatges que són més aviat de l'assessor que no pas del polític en qüestió. Des d'avui hem entrat en una campanya electoral crispada i calenta i plena d'assessors. Persones de màrqueting que busquen que el seu candidat guanyi al preu que sigui sense tenir present que abans de començar la campanya una majoria molt clara de ciutadans tenen decidit qui votaran o, millor dit, qui no votaran.