Som el que som, però...

Una simple autonomia i encara gràcies. Pels grans partits espanyols i pel Tribunal Constitucional, garant del seu statu quo, no compten per a res ni la nostra imponent història, ni les nostres institucions seculars, ni tan sols que la Generalitat va ser instaurada abans que es redactés una sola línia de la sacrosanta i inamovible Constitució Espanyola del 1978. Per al Parlament de Catalunya, ni el més mínim respecte. El tracte voreja sovint l'ofensa, per no dir sempre. El Constitucional no té cap dubte en aquest sentit i, emparant-se en un estricte criteri jurídic –o així ho fa veure– qüestiona totalment la legitimitat democràtica del Parlament català. “La cambra autonòmica no pot erigir-se en font de legitimitat jurídica i política”, afirma el tribunal, que no s'està de recordar que Catalunya “exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d'acord amb la Constitució”. Això que som una “comunitat autònoma” i ni tan sols la nació que incloïa l'Estatut aprovat pel Parlament [enteneu ara la insistència que van tenir a treure-ho?] ens ho refrega per la cara sempre que pot la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, amb aquell somriure sorneguer que se li reforça, sobretot, quan veu que els catalans estem a punt de fer realitat la profecia de l'expresident Aznar. Un altre de somriure foteta, que deu estar ben content aquests dies de greus desacords entre independentistes.

Davant tot plegat, cal no perdre l'esperança i, sobretot, l'humor. Hi ajuden, en aquest sentit, els molts acudits que circulen per la xarxa. Com aquell que ironitza sobre com s'han tornat de nocius els “radicals lliures” o aquell altre en què la Moreneta diu que està “ben negra” per culpa de la CUP i Junts pel Sí. Humor contra el malestar i la desesperació. “No perdem lo bon humor i conservem la moral”, cantaven Quico el Célio i companyia quan lluitaven pel riu Ebre. Doncs, això. Bon humor i la moral ben alta. Fins a fer-los tornar agre el seu somriure sorneguer.