Desintegració

Busco el sol d'hivern, sartrià, existencial. Camino vorera avall, buscant el sol, arrecerat a tocar de la paret de les cases, de les façanes. El director arquitecte de la Sagrada Família, Jordi Faulí, explica que les façanes del temple, l'únic que hi havia aixecat durant un temps, és el que ha permès que l'obra tingués continuïtat. La vorera per on busco el sol és a Reus prop d'allà on hi diu que el geni de Gaudí va créixer i va jugar. Tots ho hem fet alguna hora o altra. L'escalfor del sol, com qui espera que caigui l'aigua calenta a la dutxa, o l'abraçada càlida i amorosa. Zones de confort tèrmic que busquem com l'aire que respirem. La Constitució espanyola, en canvi, sembla que no busca el sol. Presentada com un fet inalterable, com una veritat suprema, com un espai mític que es quedarà a l'ombra perquè hi ha una pila de gent que troba que en aquesta plaça hi fa massa fred, i que no hi entra cap raig d'escalfor. I sentirem a dir que ara sí, que aquesta vegada alguns troben que s'ha de canviar, però ho diran sabent que no ho faran mai. El catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo defensa que la Constitució del 78, producte de la Transició de la dictadura de Franco a la democràcia, es va fer perquè no es pogués modificar. Monàrquica, bipartidista i antifederal. Amb el principi d'igualtat domesticat, amb un rei designat per Franco i un sistema electoral que abona el bipartidisme dinàstic. I amb una composició del Senat que blinda l'evolució federal del model autonòmic. L'especialista en constitucions diu que la minoria de bloqueig popular fa impossible qualsevol idea de canvi. I més enllà dels populars tampoc hi ha una idea comuna de cap on hauria d'anar aquesta reforma. Així les coses, aquesta Constitució ara ja només és una façana que s'aixeca contra la pretensió catalana de buscar llum pròpia. I a diferència de la Sagrada Família aquesta façana té efecte desconstructor. Perquè constitució que no es reforma s'acaba desintegrant.