Tot sota control

Encens el tele­vi­sor i apa­rei­xen. Alguns cops ballen a cop de core­o­gra­fia fal­sa­ment impro­vi­sada, d'altres s'asse­uen en un sofà a com­par­tir supo­sa­des con­fidències, són objecte d'entre­vis­tes simpàtiques o tru­quen al pre­sen­ta­dor del rea­lity de torn per convèncer-lo que quan arri­bin les elec­ci­ons l'ha de votar. Els polítics han envaït el prime time. I no només en cam­pa­nya elec­to­ral. Els diri­gents han pas­sat a ser pro­ta­go­nis­tes dels espais amb més audiència. Dis­cu­tei­xen en tertúlies més des­ti­na­des al soroll que al con­trast d'opi­ni­ons, fan l'intrèpid amb aven­tu­rers o pro­ven, gui­tarra en mà, les seves dots com a can­tau­tors.

I així és com ens tro­bem Mari­ano Rajoy entrant a casa de Bertín Osborne. Se'l pre­senta com algú “amb con­vicció, entrega i tena­ci­tat” i se li dóna gai­rebé una hora i mitja. Un gran anunci. Par­len d'esport, de la política, de la família i exhi­bei­xen la seva inca­pa­ci­tat per cui­nar. El to, distès. No hi ha pre­gun­tes punyents ni com­pro­me­ses. En la tuya o en la mía, versió made in Spain d'El con­vi­dat a TVE que ha tin­gut invi­tats tan il·lus­tres com ara la néta de Franco, va obte­nir amb el pre­si­dent espa­nyol la seva millor audiència, un 23% de quota de pan­ta­lla. Més de 4,3 mili­ons de per­so­nes van veure el pro­grama dedi­cat al líder dels popu­lars. Un regal la mateixa set­mana que començava la cam­pa­nya elec­to­ral. Un èxit per a Osborne, però també per a Rajoy i els seus asses­sors.

“Jo no faig un ter­cer grau a ningú”, reco­nei­xia el can­tant. El lema, “sem­pre posi­tiu”. Aquest és pre­ci­sa­ment el pro­blema. Un to agra­da­ble i con­for­ta­ble molt allu­nyat del con­trol al qual hau­rien d'estar sot­me­sos els polítics. Espec­ta­cle i xafar­de­ria subs­ti­tu­ei­xen el peri­o­disme. I els polítics hi sur­ten gua­nyant. Sobre­tot si es tracta de diri­gents com ara Rajoy, que durant aquests qua­tre anys s'ha rela­ci­o­nat amb els mit­jans de comu­ni­cació a través del plasma. El popu­lar troba la mateixa como­di­tat dar­rere la pan­ta­lla que a la llar de l'intèrpret. I evita els ris­cos que, en canvi, pot haver-hi en un debat elec­to­ral com el d'ahir a la nit. Soraya Sáenz de San­ta­maría entoma els cops. Ell ja té pro­grama. I tot sota con­trol.