De la derrota a la victòria: persistirem

Deia fa dos dies Sáenz de Santamaría en relació amb el pacte constitucional, en un debat on substituïa el president del govern espanyol, que “no es pot deixar la gent tirada al voral”. Ho llegeixo i penso: que ho preguntin als 120.000 que hi jeuen des de fa 70 anys assassinats pels franquistes. Aquest és, senyores i senyors, el partit que segons les enquestes guanyarà les eleccions. Si davant d'aquest gota a gota diari algú creu realment que servirà d'alguna cosa participar a Madrid en una ponència constitucional, d'una Constitució que clarament no és la del país que estem creant, fa un acte de fe tan legítim com inexplicable. És més fàcil que la Belén Esteban perdi un reality que una reforma constitucional a Espanya. Només hi ha tres opcions perquè es reformi la Constitució. Que Podemos guanyi per majoria absoluta, una opció complicada; que ho faci IU, molt complicada, o que David Cameron es presenti a les eleccions, encara més complicada.

El més fàcil davant d'aquest escenari és el desànim. Però som catalans. Ningú més que nosaltres està tan preparat per gestionar derrotes. Perquè venim de derrotes. I ens hem aixecat, cada vegada, més forts que l'anterior. Perquè hem demostrat al llarg dels darrers anys que tenim la voluntat, la capacitat, la passió i la força per convertir-les en victòries. Perquè no tenim por. Vam guanyar el 9-N, el 24-M i el 27-S. I tornarem a vèncer, com sempre hem fet, perquè ningú desitja com nosaltres fer realitat el que aquest país vulgui ser i com vulgui ser. De tothom i per a tothom. La independència és l'eina. Guanyar és el camí. I per això no ens rendim, ni ens rendirem. Per dignitat. Ens hem aixecat de nou. I ho aconseguirem, junts.

Em van ensenyar de ben petit que hom pot ser d'esquerres o de dretes, però que l'important és ser decent. Per això, els qui venim de derrotes, els qui sempre havíem perdut, ara tenim la victòria a l'abast de la mà. Perquè ens l'estem guanyant amb esforç, amb tenacitat. Amb dignitat, fermesa i més paciència que ningú. Perquè som perseverants i sabem que la nostra no és una lluita fàcil. Som dignes i decents i això és el que ens portarà a la victòria. Quan creguin que ens rendirem, persistirem. Quan creguin que marxarem a casa, persistirem. Quan creguin que no ho farem, persistirem.