La paradeta

El cap de set­mana pas­sat vaig dinar en un d'aquests res­tau­rants lli­bre­ria que es van posar de moda fa uns anys, on a més de tas­tar les dar­re­res nove­tats edi­to­ri­als un es pot endin­sar en la sug­ge­ri­dora trama gas­tronòmica d'un xef enca­se­llat en algun subgènere de la cuina d'autor. Aquests res­tau­rants lli­bre­ria tenen tota la lògica del món: la cuina i els pla­ers del pala­dar tenen cada cop més a veure amb la ficció, men­tre que el món edi­to­rial va entrar fa temps en una espi­ral depre­da­dora en què les nove­tats es cui­nen, es deglu­tei­xen i es paei­xen sense temps per dis­tin­gir els bons plats lite­ra­ris del men­jar de ranxo.

El mari­datge i els esta­bli­ments de doble ús s'han estès a molts altres sec­tors. Hi ha per­ru­que­ries que també són sales d'expo­si­ci­ons d'art, i sales de mas­sat­ges on pots degus­tar vins de diver­ses deno­mi­na­ci­ons d'ori­gen. A Bala­guer tenim una per­fu­me­ria que també és un ser­vei de mis­sat­ge­ria ràpida per a tota mena de paquets, i a Nova York, que no volen ser menys, m'expli­quen que hi ha un cèlebre esta­bli­ment on fan caput­xi­nos i tatu­at­ges amb un ample assor­tit de totes dues coses. Els humans fa temps que som així: hi ha per­so­nes que ofe­rei­xen un altru­isme generós i a la rebo­tiga s'hi pot admi­rar un ego fabulós; n'hi ha que tenen els apa­ra­dors plens d'aven­tu­res i experiències, i a dins els seus pres­tat­ges estan àvids de ser reom­plerts de segu­re­tat fami­liar; d'altres ofe­rei­xen ten­dresa i bus­quen luxúria, o vice­versa, i alguns són intel·lec­tu­als cere­brals que cri­den com ani­mals en els par­tits de fut­bol. El secret de no parar boig i que l'esta­bli­ment rut­lli bé és la nego­ci­ació tran­quil·la entre les diver­ses línies de nego­cis.

A l'inde­pen­den­tisme, que em per­do­nin, li passa el mateix. La petita botiga resis­tent i esquer­rana de fa trenta o qua­ranta anys s'ha ampliat ara amb tota mena d'arti­cles dife­rents i con­tra­dic­to­ris. Un procés cons­ti­tu­ent és un res­tau­rant lli­bre­ria on alguns van a bus­car un lli­bre d'Abbie Hof­mann i d'altres, a men­jar el menú degus­tació regat d'un vi ele­gant però que no sigui massa car i de retorn afrui­tat. O s'accepta la diver­si­tat, o tan­quem la para­deta.