Repte

Però, val la pena anar a votar?, o, tenim res a fer-hi, en unes elec­ci­ons espa­nyo­les? Són pre­gun­tes que he sen­tit al meu entorn i, pel que sé, no són gens estra­nyes en molts àmbits. A vuit dies d'anar a les urnes, un cert des­encís afecta la dis­po­sició de votants habi­tu­als i sem­bla que tot és pen­dent dels movi­ments dels últims dies, fins i tot de les pos­si­bles sor­pre­ses de les dar­re­res hores. És com­pren­si­ble, fins nor­mal, que es regis­tri un can­sa­ment elec­to­ral, quan arros­se­guem un període tan intens en la vida política, sobre­tot després d'una mobi­lit­zació sense pre­ce­dents ante­rior al 27-S i amb expec­ta­ti­ves de futur que foren exces­si­va­ment opti­mis­tes i la rea­li­tat ha demos­trat –està demos­trant– que tot és més com­pli­cat del que pensàvem. Euro­pees, muni­ci­pals, naci­o­nals i, ara, esta­tals han ori­gi­nat una cam­pa­nya con­ti­nu­ada, engrei­xada pel mateix procés català i tot en un ambi­ent de tensió per­ma­nent. Sen­zi­lla­ment, esgo­ta­dor. Encara, quan tot s'ha revol­tat i els som­nis feien tocar el cel, les difi­cul­tats feien des­co­brir que no tots els pro­ble­mes vénen de l'adver­sari sinó que les diferències es cova­ven dins la mateixa trin­xera. Massa esforç per a qui s'ha impli­cat com mai i massa des­con­cert per a qui final­ment donà con­fiança a les urnes. Val la pena anar a votar?, és la temp­tació després de bui­dar-se en l'espe­rança. Des de la pròpia experiència de molts anys movent-me a l'entorn de la cosa pública, tinc una ràpida res­posta a la pre­gunta: sí, val la pena anar a votar. Encara més, crec que és neces­sari anar a votar, quan tenim el repte de seguir bata­llant en un procés en què ningú havia dit que seria fàcil. Estem on estem; i cal anar enda­vant. Però per acon­se­guir-ho cal impli­car la nos­tra acció, el nos­tre vot, en totes les ins­ti­tu­ci­ons on es pot deci­dir alguna cosa. És el repte. Al Congrés dels Dipu­tats que ele­gi­rem el pro­per diu­menge es par­larà, molt, de Cata­lu­nya. I podem ele­gir 47 dels 350 dipu­tats amb dret a fer sen­tir la veu a la casa dels lle­ons a la porta. No podem renun­ciar que algu­nes, mol­tes, de les 47 veus repre­sen­tin el camí sense retorn que espe­rem que tiri enda­vant. Crec que el 20-D tenim un repte a les urnes i no podem dir que no ens afecta.