Presidents

Aquesta set­mana ha començat el des­man­te­lla­ment de dues peces gros­ses d'un expe­ri­ment que han deno­mi­nat “el soci­a­lisme del segle XXI”. Un fet objec­tiu, entre molts d'altres, és que els inven­tors d'aquest soci­a­lisme, quan la volun­tat democràtica els és des­fa­vo­ra­ble, tenen un mal per­dre. Segu­ra­ment que l'ence­ga­ment del poder abso­lut de què han gau­dit durant més d'una dècada els ha pro­vo­cat una síndrome de pro­pi­e­tat del país, que ara no volen o els costa de cedir. L'expre­si­denta de l'Argen­tina Cris­tina Fernández, seguint el seu com­por­ta­ment his­triònic i reven­gista, no ha assu­mit gens bé que el ven­ce­dor de les elec­ci­ons fos el cap de l'opo­sició Mau­ri­cio Macri, un polític libe­ral i que pro­posa polítiques antagòniques a les que fins ara han por­tat aquesta gran nació a la ruïna. De fet, així que les dades econòmiques van ser nega­ti­ves per al pero­nisme, Fernández va dei­xar de publi­car-les, i avui ningú no pot dir amb dades ofi­ci­als l'estat econòmic real, tot i que hi ha ins­ti­tu­ci­ons no ofi­ci­als que en donen xifres i aques­tes són extre­ma­da­ment nega­ti­ves. El nou pre­si­dent té una feina ingent, perquè el pero­nisme és un movi­ment incrus­tat en tots els òrgans del poder i li serà molt difícil des­truir tot aquest entra­mat d'interes­sos i de cor­rupció. Uns altres ele­ments a tenir en compte serà el dels pique­te­ros, que amb les seves vagues sal­vat­ges poden atu­rar el país i dete­ri­o­rar-lo encara més.

Una altra cai­guda espec­ta­cu­lar ha estat el boli­va­ri­a­nisme veneçolà. És un fet que té una espe­cial importància per dues raons: la pri­mera perquè, en aquest cas, no eren pre­si­den­ci­als sinó par­la­men­ta­ries i, per tant, ara Veneçuela es troba amb un pre­si­dent que té un escassíssim suport par­la­men­tari, i un Par­la­ment que en té una gran majo­ria. I com a segona raó, és que Veneçuela lide­rava aquest “soci­a­lisme del segle XXI” que s'ha escam­pat per l'Amèrica Lla­tina. Tot i que en un prin­cipi el pre­si­dent Nicolás Maduro va accep­tar l'acla­pa­ra­dora der­rota, movi­ments poste­ri­ors fan pre­veure que la con­vivència també serà molt difícil i el com­por­ta­ment de l'exèrcit serà deci­siu. No ende­ba­des hem de recor­dar que el fun­da­dor del cha­visme, Hugo Chávez, va ser un mili­tar col­pista. Des del Par­la­ment poden sor­tir dues lleis que mar­ca­ran qui ostenta el poder real: la d'amnis­tia als pre­sos polítics i la pro­hi­bició de rega­lar petroli als països amics, espe­ci­al­ment Cuba. Com a reacció, Maduro va ins­tar el seu par­tit a un congrés, en què va tenir una inter­venció cul­pant l'oli­gar­quia econòmica del des­proveïment de què és objecte el país i reforçant les polítiques que l'han por­tat al des­as­tre, la qual cosa demos­tra que no hi ha cap autocrítica.

I dijous pas­sat, a 8TV, Josep Cuní entre­vis­tava el pre­si­dent en fun­ci­ons, Artur Mas. Va ser una entre­vista dura perquè el peri­o­dista defen­sava els postu­lats ideològics del Grup Godó, però el pre­si­dent s'enco­ratja davant un inter­lo­cu­tor inci­siu. Així doncs, no sé si els propòsits godo­ni­ans es van asso­lir, però molts espec­ta­dors hi vam veure un pre­si­dent ferm, con­vençut, que té clares les línies ver­me­lles que mai tras­pas­sarà, ni que sigui al preu d'una inves­ti­dura.

La con­tundència de Cuní va per­me­tre que Mas expliqués i aclarís mol­tes de les inter­pre­ta­ci­ons que s'han fet de la famosa decla­ració i em sem­bla que va tran­quil·lit­zar molta gent, i pot­ser negui­te­jar aquells que es pen­sa­ven que amb deu escons podrien fer una revo­lució anti­ca­pi­ta­lista. Dijous va que­dar clar que el pre­si­dent sí que és impor­tant, i ho és per a tot­hom, pot­ser lle­vat de la CUP, però és una garan­tia que aquí les coses es faran bé i amb seny, sense demagògies ni popu­lis­mes, que ja hem vist com aca­ben tots. I quant als grups de pressió orga­nit­zats en ponts aeris i altres enti­tats, Mas els va des­ar­mar pro­cla­mant-se nova­ment, i sense embuts, busi­ness fri­endly i deta­llant les dades econòmiques molt posi­ti­ves de l'informe del mateix Foment del Tre­ball.