A favor de Laporta

Laporta té els seus defectes i les seves virtuts i com a president del Barça pot haver comès errors. Gairebé tots ens equivoquem en el nostre dia a dia. El que té mèrit, i més quan s'ocupen llocs de responsabilitat tan rellevants, és la suma d'encerts. I ni els seus enemics més acèrrims, que en són uns quants, poden negar que Laporta, malgrat tots els malgrats, ha acomplert les principals fites que es va fixar en assumir el càrrec. En el terreny esportiu els èxits s'han anat succeint i a hores d'ara tenim el millor equip del món amb un entrenador exemplar i singular que comanda un grup humà amb una pròpia concepció estètica del futbol. Mai en un període de temps tan curt s'havien assolit tants títols, mai s'havia aconseguit internacionalitzar el Barça a escala global com ara i vincular la marca a valors com la llibertat, l'educació i la solidaritat. L'economia del club funciona i mentre els violents continuen campant pels estadis d'arreu ja no troben aixopluc al Camp Nou. Un seguit de persones que no el poden ni veure per diferents motius han unit els seus interessos en una campanya per desprestigiar-lo i enderrocar-lo que fa temps que dura si és que en algun moment ha deixat d'existir. Els atacs han pres un caire ja clarament polític perquè Laporta és un home que estima el seu país i que el vol lliure i que a més s'atreveix a manifestar-ho sense complexos. Al president Laporta a vegades el perd el seu fort temperament. Potser encara no ha trobat la justa mesura entre la rauxa i el seny, però el que està clar és que, a més d'una persona valuosa i competent –els resultats ho constaten–, és un home amb caràcter, amb ànima, amb sentiments, a qui superats els vint anys encara li bull la sang i se li embala el cor. I persones que com Laporta no s'arronsen davant les adversitats són les que més falta ens fan en aquest país durant massa temps dominat per pusil·lànimes.