Ull de peix
Prou!
La secció de l'Igor Llongueres Espanya ens estima, explícita sobretot a la televisió d'El Punt Avui, té material sobrer. El que hem sentit aquestes setmanes de campanya electoral espanyola faria envermellir un cínic. L'entrevista de María Teresa Campos a Rajoy és el límit del suportable, sobretot per la manifesta ignorància del president, que, a més, tornarà a ser-ho, amb una motxilla plena de Bárcenas i d'inoperància vegetativa. A sobre, uns exaltats clamen perquè a Catalunya, per culpa de Mas, som tots nazis, prohibim el castellà i ensinistrem tendres criatures en el racisme; diuen que Goebbels és el nostre mirall. Us ho imagineu a l'inrevés? El nostre pacífic, educat i democràtic clam per la llibertat, transformat per uns borderlines en pastura de criminals obcecats.
Quina por que els fa la llibertat! Quina repulsió senten per algú que es nega a cridar “Una, Grande y Libre”, com el gran dictador va deixar plasmat!
Però el pitjor de tot és que guanyi qui guanyi a Espanya i amb la combinació que sigui, nosaltres sortim perdent. El problema catalán continua sense solucions. Que ja no pensen en Gibraltar, que tant els neguitejava? Gibraltar és un punt estratègic, però Catalunya és el motor que fa funcionar les rovellades estructures espanyoles.
A sobre, els citizens s'han fet un embolic sobre la violència masclista, com si baixessin de l'hort. Perquè el fantasma de la igualtat els té agafats pel coll: homes i dones, iguals; catalans i espanyols, iguals. Però si mires de prop veus que les víctimes en un 99% són dones i que els catalans només paguem.
Quines ganes tinc que s'acabi la campanya! I encara més, que ens deixin tranquils. Que cometrem errors, que hi haurà disfuncions i que ens barallarem per foteses, però, escolteu: serem lliures.
Sí, no en tingueu dubte: serem lliures. I amb bones relacions amb els nostres veïns, malgrat els furibunds que odien un país sencer. I això té un nom.
