Madrid capital

No s'acaba d'entendre el sagramental que s'ha muntat des de les files independentistes després que l'alcaldessa de la capital de Catalunya hagi dit que li agradaria que Madrid tornés a ser capital dels catalans. Quin error ha comès la senyora Colau? Quin incompliment de programa? Quina traïció a la seva línia ideològica? Quina relliscada?

L'alcaldessa barcelonina dóna suport a una força que, d'acord, demana el dret a decidir, però que té clar que si d'ells depèn el resultat del referèndum es decidirà que continuem a Espanya. Perfectament legítim. Votar Podemos és votar la condescendència de l'amo que ens deixa esbravar i ens dóna peixet perquè estiguem contents i no ens vulguem emancipar. Madrid és el referent de molts catalans que consideren que l'independentisme (que veuen fill del nacionalisme i no pas de la seva superació modernitzadora) és una mostra provinciana d'estretor de mires i no pas de gent que és ciutadana del món encara que al seu passaport figuri una senyora E que tothom sap que no és cap vocal de la paraula món. Madrid és el referent d'aquells que van a un acte d'una comunitat de nouvinguts castellanoparlants i els parlen en castellà no només perquè els consideren incapaços d'aprendre català (això seria xenofòbia), sinó perquè “així ens entenem tots”, que és combinar la discriminació amb el complex d'inferioritat lingüística.

Es pot discrepar de l'alcaldessa, i personalment en discrepo, però la seva coherència mereix un respecte. Especialment perquè problema no és pas que a Colau li agradi que Madrid sigui capital per als catalans, sinó que els que voldrien que deixés de ser la capital no només són incapaços d'entendre's per iniciar el camí de la desconnexió, sinó que alguns, per postres, diuen que si el 20-D decideixen anar a votar apostaran per Podem.

Quina és la capital dels apàtrides? Perquè entre els uns i els altres n'hi ha per demanar-hi el permís de residència.