Ai, senyor, senyor

Senyor, per menjar la «poma prohibida» vas castigar l'Adam, l'Eva i la seva descendència a «guanyar-nos el pa amb la suor del nostre front». És a dir, condemnats a treballar amb esforç i sacrifici; tipus tortura, ja que el mot treball prové del tripalium llatí (instrument format per tres pals on es lligaven els reus per a ésser fuetejats). És clar que tu, amb la millor intenció, el que volies era moralitzar la progènie i educar-nos com Déu mana. Mira, Senyor, jo de petit era prou curt de gambals, i aquella pena exemplar de «guanyaràs el pa amb la suor del teu front», no la vaig entendre bé, i durant molts anys l'aplicava com «menjaràs el pa amb la suor del teu front». Els teòlegs medievals, Sant Agustí –quan ja es va tornar bo, perquè el sant de jove era més aviat epicuri que estoic, vaja que li anava la marxa al perla–, Martí Luter, Joan Calví i el pensament protestant, podran dir missa i filosofar sobre l'existència, naturalesa i compatibilitat del pecat original amb l'ésser humà, però quan em vaig assabentar que jo en portava un a les meves espatlles i per a tota la vida, vaig dir: «Òndia!, què faig confessant-me cada divendres si mai no faré net?» Mira, jo no qüestiono les teves ensenyances, com podria fer-ho amb les limitacions que em vas atorgar? Però a bastants, ens vas ben fotre amb el tripalium. Senyor, a casa hem treballat durant dècades suant la cansalada, com ens vas manar, però res ha pogut evitar que la meva parella, la Maria –no parlo de la «meva dona» perquè no és de la meva propietat, ni privada ni horitzontal– es quedi sense feina, per allò de les deslocalitzacions. I aquest estiu estic més empipat que mai pel teu correctiu, ja que em toca aguantar la inqüestionable sogra. Ei, que també és bona gent, com tu, però amb les butxaques minses ens hem vist obligats a passar les vacances al seu apartament de Segur.

Hauràs sentit algunes vegades un «macagun deu» (fixa't, Senyor, que «deu» ho he posat en minúscules i sense accent), és només la manera d'expressar la nostra decepció quan la Maria es queda sense feina, circumstància que ja ha patit en diverses ocasions, per desgràcia o per sort, sabem, Senyor, que totes les experiències que ens permets tenir en aquesta vida tenen algun aspecte positiu, si se'l vol trobar, però noi, és que estar a l'atur és molt fotut.

Confesso, Senyor, el meu egoisme en parlar de la nostra còmoda situació, perquè a altres indrets hi ha gent que les passa magres de debò. Deus estar al corrent dels assumptes bèl·lics que ens assolen –curiosament sempre rics contra pobres–; encara no acaba una guerra, i en comença una altra. Li toca rebre ara al Líban?, no creus que les flaires que s'ensumen són semblants a les fètides pudors d'abans de la guerra contra l'Iran? Els governants no estan legitimats per muntar guerres per interessos polítics, econòmics o partidistes. I què me'n dius, per exemple, dels 850 milions de persones que passen fam arreu del mon?, o dels 6 milions de nens que moren anualment per desnutrició a l'Àfrica subsahariana degut a la pobresa?

I nosaltres, els «humans», que més que fer-nos a la teva imatge i semblança, ens vas fer el millor que vas poder perquè si no ens hauries