Volen l'oasi

Hi havia una època en què (sobre­tot des de fora de Cata­lu­nya) es par­lava de l'oasi català amb un to mei­tat enveja mei­tat foteta. L'enveja venia quan la situ­ació política a Espa­nya estava molt cris­pada i en con­tra­po­sició es posa­ven com a exem­ple les bones for­mes que els adver­sa­ris polítics sem­pre es guar­da­ven al Par­la­ment. La mofa venia quan s'atribuïa a l'oasi català la capa­ci­tat de tapar-se mútua­ment les ver­go­nyes sobre­tot pel que fa a la cor­rupció. Amb el procés, l'oasi català va morir. Els debats con­ti­nu­a­ven sent flo­ren­tins però com que alguns cata­lans ja no eren bons espa­nyols, en uns mesos l'oasi es va trans­for­mar en frac­tura, divisió i cops de puny entre cunyats el dinar de Nadal. Aquesta cam­pa­nya que acaba demà havia de ser la cam­pa­nya espa­nyola més cata­lana de totes. I la cosa ha anat de més a menys: el que havia de ser un desem­bar­ca­ment de líders a Cata­lu­nya ha aca­bat sent sus­pensió d'actes i anul·lació d'entre­vis­tes a la ràdio. I en con­tin­gut, l'única nove­tat ha estat la pro­posta de referèndum de Podem, que ha estat aïllada i blin­dada per la resta de for­ma­ci­ons: no se n'ha par­lat més que per rebut­jar-la. Res més. L'absència de Cata­lu­nya en el debat a dos entre Pedro Sánchez i Mari­ano Rajoy és la cul­mi­nació de l'omertà sobre­vin­guda sobre el procés. L'expli­cació la podem tro­bar a qual­se­vol manual de política: com més par­lin de Cata­lu­nya més inde­pen­den­tis­tes por­ta­ran a les urnes. Si no en par­len, molts d'ells es que­da­ran a casa i es con­fir­marà la victòria de for­ma­ci­ons uni­o­nis­tes a Cata­lu­nya el pròxim 20 de desem­bre. És a dir, que no es parli de la cosa, que els sobi­ra­nis­tes es des­mo­bi­lit­zin i si pot ser que es peguin entre ells. I així, si els inde­pen­den­tis­tes per­den, de manera sob­tada, el 20-D tor­narà a ser un ple­bis­cit del qual des­co­neixíem l'existència i dona­ran per mort el procés. I lla­vors Cata­lu­nya tor­narà a ser el seu desit­jat i ridi­cu­lit­zat oasi.