Opinió

Els alertadors de la corrupció, represaliats

Els alertadors, doncs, per vetllar pel bé comú, han estat castigats

Atès que gai­rebé tot­hom (i sobre­tot els que tenen algun poder) parla tant, es pot saber qui diu la veri­tat en aquest país? Millor encara: qui està en con­di­ci­ons de dir-la, tot i saber que està frag­men­tada en mil bocins i que cadascú busca jus­ti­fi­ca­ci­ons per no dir-la?

Jo n'he cone­gut uns quants, entre molts, que han trac­tat d'apro­xi­mar-s'hi i que, per aquest motiu, han patit represàlies, des dels anys vui­tanta (en ple idil·li Pujol-González), per part de les direc­ci­ons polítiques i dels governs res­pec­tius. Penso, en l'àmbit del PSOE, en l'eco­lo­gista i anti­nu­clear Pedro Costa Morata; en l'àmbit del PSC, en els casos de Pere Ayguadé, dipu­tat i mem­bre diri­gent d'Unió de Page­sos, i de Josep Ball, sena­dor que s'oposà al pantà de Rialb; en l'àmbit de CiU, amb Maria Rubies, dipu­tada activa també en la defensa de les ter­res de Lleida i, pel que fa a alts fun­ci­o­na­ris de la Gene­ra­li­tat, en el cas cla­morós del dele­gat de Sani­tat a Tar­ra­gona, el Dr. Alfred Bar­dají, des­tituït per haver aler­tat els seus supe­ri­ors, el desem­bre de 1985, del risc sani­tari i ecològic que podia supo­sar, en el pro­jecte de mini­trans­va­sa­ment de l'Ebre a Tar­ra­gona, la con­ta­mi­nació de les aigües per mer­curi i la radi­o­ac­ti­vi­tat pro­ce­dent d'Ascó, un informe que va ser secret durant un any. Un risc ecològic que es con­firmà el 2001, amb l'alta mor­tal­dat de pei­xos entre Flix i Ascó, fet que no privà, durant alguns dies, que els con­su­mi­dors de Tar­ra­gona esti­gues­sin expo­sats a con­cen­tra­ci­ons de mer­curi per damunt del legal­ment esta­blert.

No menys greu va ser el cas de l'engi­nyer de camins, Joan Moll, direc­tor tècnic, jus­ta­ment, del pro­jecte de mini­trans­va­sa­ment, apro­vat política­ment per la llei de juliol de 1981 –poc després del 23-F– sobre la base del pacte par­la­men­tari UCD-CiU (Leo­poldo Calvo Sotelo i Jordi Pujol), segons el qual, pro­ducte dels acords poste­ri­ors al mis­teriós cop mili­tar, el govern de l'Estat per­me­tria a Cata­lu­nya unes com­petències en matèria de segu­re­tat (Mos­sos), de mit­jans de comu­ni­cació (TV3) i de gestió d'aigües (el refe­rit mini­trans­va­sa­ment de l'Ebre a Tar­ra­gona), fent rea­li­tat la política de “peix al cove”. Fent pos­si­ble aquesta gran obra hidràulica a Cata­lu­nya, s'acon­ten­tava, sobre­tot, les indústries de Tar­ra­gona (domi­na­des pel capi­tal ale­many, nord-ame­ricà i també espa­nyol, amb els quals calia estar bé), res­pon­sa­bles finals de l'esgo­ta­ment i la con­ta­mi­nació dels aqüífers locals, i alhora es dis­treia l'opinió pública dels abo­ca­ments mas­sius a l'Ebre, al llarg de molts anys, que efec­tu­ava La Fàbrica de Flix (sobre els quals tenien res­pon­sa­bi­li­tats direc­tius empre­sa­ri­als, com el mateix Calvo Sotelo, l'exmi­nis­tre Josep Piqué, Javier de la Rosa o Antoni Zabalza), abo­ca­ments posats en evidència, el 1988, amb la denúncia, que no va tenir cap efecte, que pre­sentà a la fis­ca­lia de Tar­ra­gona el mateix engi­nyer Moll, que ja el 1985
exigí fer l'estudi d'impacte ambi­en­tal i va recórrer con­tra els esta­tuts i la con­cessió d'aigües del mini­trans­va­sa­ment, motius pels quals fou sepa­rat de ser­vei per alts càrrecs del Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques, és a dir, pels senyors Bigatà, Vilalta, Tosas i Vilaró. L'engi­nyer alertà que la planta pota­bi­lit­za­dora de l'Ampo­lla no dis­po­sava de fil­tres de carbó actiu per eli­mi­nar la presència de mer­curi, que fins l'any 2004 no s'ins­tal·laren, després de mol­tes deman­des en aquest sen­tit, i com a con­seqüència de la fil­tració a la premsa de l'estudi del CSIC i la UAB (l'ano­me­nat informe Gri­malt), pro­vant els diver­sos tipus de con­ta­mi­nants que s'acu­mu­la­ven al llit del riu, davant d'Ercros. Els aler­ta­dors, doncs, per vet­llar pel bé comú, han estat cas­ti­gats per una petita però selecta nòmina de gover­nants, polítics, tècnics i finan­cers, els noms dels quals van domi­nar, sobre­tot els anys vui­tanta, l'escena pública i sobre els quals cauen actu­al­ment, i lògica­ment, totes les ombres de cor­rupció. Totes aques­tes cons­pi­ra­ci­ons, silen­cis i extor­si­ons del poder han estat final­ment ven­ti­la­des en la tesi doc­to­ral que Marta Puja­das (UPC-UAB) ha publi­cat sobre la planta química de Flix (1897-2013), dedi­cada jus­ta­ment al Dr. Bar­dají, mort el 2012, “que com­pro­meté la seva car­rera pro­fes­si­o­nal per com­plir amb el seu deure”.

I és que el noble desig d'inde­pendència política no pot ser­vir per ama­gar més la rei­te­rada sub­missió a la dependència econòmica i als trac­tes de favor que han permès la cor­rupció i les com­pli­ci­tats mútues entre el sec­tor polític i el finan­cer. Tot a costa de la salut de la gent i dels recur­sos bàsics, com l'aigua, l'aire, el sòl, l'ener­gia i l'agri­cul­tura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia