Lliçons de campanya

La campanya de les eleccions espanyoles enfila avui l'esprint final. Durant aquests dies he après diverses lliçons relacionades amb els pactes, la democràcia o el futur que ens espera a Catalunya.

1- A l'altre cantó no hi ha ningú.
Després de veure el debat cara a cara entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez es va comprovar que l'únic en què estaven d'acord és a negar el sobiranisme a Catalunya. Ni independentisme ni dret a decidir. Res de res. L'única proposta és la reforma constitucional del PSOE, que és inviable de materialitzar –es necessiten 234 dels 350 diputats del Congrés–i que tampoc satisfà les ànsies dels dos milions de persones que van votar sí el 27-S. I m'oblidava del trasllat del Senat a Barcelona. Sí, senyor. Això engresca molt.

2- El referèndum impossible.
Davant d'aquest immobilisme del PP i el PSOE, i també de Ciutadans, Podem promet el referèndum per a Catalunya. Però vull posar èmfasi en la paraula promet, perquè aquesta proposta no passarà d'aquí, d'una simple promesa. És cert que els de Pablo Iglesias van a l'alça, però diumenge és gairebé impossible que guanyin i, per tant, no tindran prou força ni suports per poder tirar endavant aquest projecte. Ni ara ni segurament d'aquí a uns anys, perquè ni el PP ni el PSOE hi estan disposats. En els últims anys, Catalunya ha demanat 16 cops a l'Estat espanyol poder fer la consulta i la resposta sempre ha estat un no contundent.

3. Certes persones no poden alliçonar.
L'exministre Josep Borrell va aterrar diumenge passat a Catalunya per atacar per terra, mar i aire l'independentisme, Artur Mas i Oriol Junqueras. Fins i tot va assegurar que certs periodistes pregunten “de genolls” al líder dels republicans. Quina legitimitat té per donar lliçons aquest senyor, que carrega una motxilla plena de contradiccions i que forma part del consell d'administració d'Abengoa? I, per cert, el convido a assistir a una roda de premsa de Junqueras i veurà com treballem els periodistes. Llavors, s'adonarà que es va equivocar.

4. Per què s'ha d'anar a votar?
Aquests últims dies estic trobant gent que diu que no anirà a votar perquè a l'Estat espanyol no s'hi ha d'anar a fer res. Doncs no. El 20-D s'ha d'anar a les urnes, a defensar la democràcia i el vot, allò que tant va costar a les passades generacions. I si es vota independència, encara millor.