Urnes

Segu­ra­ment no cal escriure res més, quan s'ha dit tot d'aquesta jor­nada elec­to­ral que avui ens toca viure. Tot i que que­den molts dub­tes i en veu baixa es diu que ahir, en la reflexió, quasi un qua­ranta per cent dels elec­tors encara no havien deci­dit el vot. Tot és pos­si­ble, i ni els politòlegs més ente­sos s'atre­vei­xen a pre­veure què pas­sarà demà i com es ges­ti­o­narà el futur.

Quan nous actors apa­rei­xen a escena i les velles for­mu­la­ci­ons són inca­pa­ces de rege­ne­rar les pròpies pro­pos­tes, tot és pos­si­ble en un espec­tre polític que ha de ges­ti­o­nar la crisi d'un Estat sense rumb. Els tics auto­ri­ta­ris han mos­trat les expres­si­ons més bar­ro­e­res de la vella política i els dos grans par­tits esta­tals han demos­trat ser pre­so­ners dels seus dis­cur­sos caducs. Noves polítiques obren inter­ro­gants que no aca­ben de pre­sen­tar garan­ties abso­lu­tes. Segur, més pre­gun­tes que res­pos­tes.

Al país, una nova pos­si­bi­li­tat de sos­pe­sar la con­so­li­dació del sobi­ra­nisme i la resistència de l'uni­o­nisme, tot i que la posició abs­ten­ci­o­nista d'algun col·lec­tiu deixa un forat obs­cur difícil de quan­ti­fi­car. El dret a deci­dir pot emer­gir amb força, però pot­ser arriba tard en l'actual con­fi­gu­ració naci­o­nal. El com­por­ta­ment par­ti­ci­pa­tiu de l'elec­tor tor­narà a mos­trar el com­promís cívic, que caldrà mati­sar segons la dis­tri­bució geogràfica.

El debat a set amb què va obse­quiar-nos la tele­visió pública el prop­pas­sat
dijous no motiva gaire el vot, sinó que pot­ser va obrir més el ven­tall dels inde­ci­sos, fins els dub­tes dels con­vençuts, quan els par­ti­ci­pants van mos­trar més les misèries que no pas les vir­tuts. Però hem d'assu­mir que en situ­a­ci­ons excep­ci­o­nals, com les que vivim, els nos­tres com­por­ta­ments elec­to­rals han de cer­car la pro­posta menys dolenta, quan tot s'aguanta en el ter­ri­tori de les inde­fi­ni­ci­ons.

Avui els col·legis elec­to­rals són oberts, dis­po­sats a aco­llir qui cre­gui en l'expressió del vot com a eina de futur. Segur que la nos­tra decisió con­tri­buirà a dibui­xar el mapa de demà; i el temps no es pot des­a­pro­fi­tar.