En mans de Sánchez... i la CUP

Diu la premsa amiga i que redobla cada dia que el PP ha guanyat les eleccions. Enhorabona i que li faci profit. Mariano Rajoy ha guanyat, sí, però amb un aritmètica parlamentària de cal dimoni. La crossa ha fet figa. Ciutadans ha punxat. El somriure sobrat d'Albert Rivera ahir es va empetitir. Clar i ras: el PP depèn del PSOE. Qui ho havia de dir. Rajoy serà president amb el permís de Pedro Sánchez. Sánchez, senzillament, no pot ser president. Perquè, si tingués la santa barra de trencar la tradició i el seu compromís electoral, necessitaria, a més dels vots de Podemos, els de l'independentisme infame català. Això mai. Per tant, si Espanya no pretén convertir els seu deute públic en la mateixa melassa en què han acabat els bons catalans, els socialistes hauran d'engolir-se la saliva i la nou i investir Rajoy com a president d'Espanya. Però una cosa és ser investit i una altra evitar ser envestit en cada ple del Congrés. A partir de la investidura, el líder del PP suarà sang i vés a saber quins fluxos més. La legislatura a Espanya serà digna de veure. Ai d'aquells que tant es burlaven dels altres! I Catalunya? A Catalunya l'empat entre Convergència i Esquerra deixa els nervis on eren. Si les enquestes haguessin consagrat una contundent victòria republicana, com pronosticaven, tot hauria tremolat. Ara només tremolarà amb el permís de la CUP. Els senyors de l'esquerra dita rupturista tornen a tenir la paraula. Diumenge vinent, diran que en fan. Del procés i de la nostra paciència.