El canvi és el pacte

És l'endemà de les eleccions. Ha estat una nit llarga. Els guanyadors arrufen el nas i es retorcen les mans, nerviosos, mentre que els que han quedat segons somriuen i respiren tranquils. Diuen que el resultat del 20-D és diabòlic. Si més no és el marcador més complex possible per a un estat gens avesat al pacte. I més perquè aquest mot, inèdit en el panorama espanyol, s'haurà de formular en plural si es vol una entesa que pugui sostenir una legislatura de quatre anys.

Mal paper per a un PP que havia confiat la seva previsible davallada a l'expectativa –frustrada– de Ciutadans. Però els d'Albert Rivera han resultat no ser la crossa esperada. El tàndem popular-ciutadà queda coix. La suma queda a tretze dels anhelats 176 diputats que marquen la línia de la majoria absoluta. Els de Mariano Rajoy necessiten més suports. Tampoc en fa prou el PSOE amb Podem, però els socialistes, tot i el pitjor resultat de la seva història, no senten la pressió ni la impotència del que veu que ha guanyat però s'adona que és probable que no pugui governar. Els de Pedro Sánchez rebutgen un possible acord amb el PP –l'únic entre dues forces que sumaria– i es mantenen a l'expectativa. L'aposta és clara: quedar-se quiets mentre els populars, que des de la nit electoral apel·len a la “responsabilitat” i al “sentit d'estat” per mantenir-se a La Moncloa, es van desgastant a la recerca de l'estabilitat perduda. I si alguna cosa ha quedat constatada en els últims mesos a Catalunya és que cercar aliats erosiona, i molt.

Ironies del destí, un PP que ha furgat intensament en la manca d'entesa a Catalunya per formar govern es troba exactament en la mateixa situació. Les majories absolutes que han caracteritzat alguns comicis espanyols d'ençà del 1977 restaran a la memòria. El bipartidisme s'ha esquerdat. Els comicis del 20-D seran recordats com els que han consagrat nous actors en el vell taulell. I han modificat les regles de joc. El gran canvi és el pacte. És el que han reclamat les urnes, el missatge dels ciutadans. Els populars s'hauran d'arremangar si pretenen mantenir-se al poder. Ho tenen realment difícil.