Dues lliçons electorals

En un dia d'incerteses polítiques com avui, amb mig país aguantant la respiració pendent del resultat de l'assemblea de la CUP, és un bon dia per recapitular i recordar les certeses –les lliçons– que ens han deixat les urnes en les dues eleccions celebrades aquests darrers tres mesos. Dues lliçons que cal assumir si volem que el procés sobiranista segueixi viu, independentment del que passi avui a Sabadell.

Encara que sigui dolorós d'admetre, les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre ens van deixar una lliçó innegable: hem de ser més. Els sobiranistes som majoria, sí, però no majoria suficient per poder fer front amb comoditat als reptes que vénen ara ni per començar la construcció d'un nou país que volem que sigui compartit.

I les eleccions espanyoles del 20 de desembre ens van deixar una altra gran lliçó: la pantalla del referèndum no està tan superada com alguns crèiem. Tot i que l'opció independentista (representada per ERC i DLl) va ser la més votada, el bon resultat d'En Comú Podem s'explica principalment perquè va oferir als catalans la possibilitat –per remota que sigui– de fer un referèndum acordat amb l'Estat.

Aquestes dues lliçons ens demostren quin és el camí que cal seguir a partir d'ara: hem de ser més i aquests que ens falten encara creuen en la possibilitat del referèndum. Ja sabem que la viabilitat política de la proposta que fa Podemos és molt minsa, però per nosaltres que no quedi. Desitgem-los sort, a aquells que des de Madrid busquen un acord polític que ens permeti votar sobre la independència. Demanem-los que fixin dia i hora i acudirem a votar amb un somriure, com sempre. I si la tercera via que proposa Podemos fracassa novament, aquells que hi van apostar el 20-D se sumaran a la majoria sobiranista que creix, de manera imparable, a cada cop de porta d'Espanya.