Jo mai mai

Diari d'un cupaire que volia inves­tir Artur Mas. “Avui el David arriba a l'hora, em dóna el cava i el poso en fred. I arri­ben el Baños i l'Anna, por­ten la inves­ti­dura ador­mida en el cot­xet. I obro la porta a l'Artur Mas: Avui véns sol, m'encanta el teu ves­tit! I va arri­bant tota la colla; quan són a la pista trec l'esmor­zar. Un men­jar exqui­sit; vull pro­var aquest vi; Qui vol cafè?; Hi ha birra també. I juguem al joc d'aque­lles nits d'estiu. No par­leu tan fort, que la inves­ti­dura dorm! I el Baños diu: Jo mai mai he desit­jat inves­tir l'Artur Mas. I afe­geix: Jo mai mai he desit­jat que deixés l'auto­no­misme de cos­tat. Tot­hom em mira i ningú veu... I aquell dard emmet­zi­nat, se m'ha cla­vat al cor. I ho reco­nec, i faig un glop. I veig que tots riuen de cop, però l'Anna aixeca el got, em mira i diu: Jo mai mai no he pen­sat que seria més feliç amb l'Artur Mas. Jo mai mai no he pen­sat que seria més feliç amb l'Artur Mas. I jo em con­gelo... i ella no beu.”

Diari d'un cupaire que no volia inves­tir Artur Mas. “Avui el David arriba a l'hora, em dóna el cava i el poso en fred. I arri­ben el Baños i l'Anna, por­ten la inves­ti­dura ador­mida en el cot­xet. I obro la porta a l'Artur Mas: Avui véns sol, m'encanta el teu ves­tit! I va arri­bant tota la colla; quan són a la pista trec l'esmor­zar. Un men­jar exqui­sit; Vull pro­var aquest vi; Qui vol cafè?; Hi ha birra també. I juguem al joc d'aque­lles nits d'estiu. No par­leu tan fort, que la inves­ti­dura dorm! I el Baños diu: Jo mai mai he desit­jat tallar el cap a l'Artur Mas. I afe­geix: Jo mai mai he desit­jat que deixés el lide­ratge del procés. Tot­hom em mira i ningú veu... I aquell dard emmet­zi­nat se m'ha cla­vat al cor. I ho reco­nec, i faig un glop. I veig que tots riuen de cop, però l'Anna aixeca el got, em mira i diu: Jo mai mai no he pen­sat que seria més feliç amb el Raül. Jo mai mai no he pen­sat que seria més feliç amb el Raül. I jo em con­gelo... i ella beu.”