Pas al 2016!

L'autor d'aquesta costeruda columna voldria felicitar l'any nou als seus lectors com demanen la tradició i els bons costums. Com feien abans quan hi havia gremis i una certa misèria general el lampista, l'escombraire o el sereno. Els uns i els altres picaven a les portes de les cases en processó nadalenca i demanaven l'estrena a canvi d'unes estampetes fetes amb paper d'estrassa que contenien uns versots infames i uns dibuixets lamentables: Con enorme satisfacción / se coman ustedes el turrón. Seguint el vell deixant, doncs, el cronista els hauria de desitjar un bon any 2016. I santes pasqües. Sense estrenes en aquest cas. Però tot plegat és més amarg. Políticament, l'any que vindrà fa tota la fila de ser tan complicat –o més– que el que boqueja. A Espanya hi haurà un govern que presidirà l'infame barbut. El Partit Popular ja no podrà esclafar la discrepància amb la mateixa bilis, però vés a saber quin suc es desprendrà de l'acord d'investidura més que previsible del mateix PP amb el PSOE i Ciutadans. Montoro i Sáez de Santamaría continuaran rivalitzant en somriures amb les hienes. A Catalunya les misèries del procés sobiranista no es resoldran decideixi el que decideixi finalment la CUP. Perquè tant si Artur Mas acaba sent investit com si hi ha noves eleccions, els odis no els curen els metges. Desitjar un 2016 com hauria de ser –més feliç que el 2015– sembla una broma macabra. Però, com que fer-ho és una obligació, sense satisfacció, almenys aprofitin vostès el torró...