Festes i més festes

La quantitat sembla que es va imposant a la qualitat en les festes de Nadal. El temps aporta nous costums en la mateixa proporció que aporta un tedi cada vegada més evident. El parèntesi que significava el Nadal en la pesada rutina de l'hivern es pretén allargassar-lo en el temps fins a convertir-lo en una nova rutina. No n'hi ha prou amb el tió, el dinar familiar, el Dia dels Innocents, l'acomiadament de l'any i els Reis de l'Orient. Des de principis d'estiu es ven loteria, quasi un mes abans les autoritats inauguren els llums dels carrers, no hi ha diferències entre Santa Claus, el tió i els Reis, les rebaixes avançades del divendres de no sé què omplen titulars als diaris i dues o tres setmanes abans es fan els sopars d'empresa. Aquest costum imposat fa uns quants anys és ben curiós. Les ganes de celebració fan que al voltant d'una taula s'asseguin treballadors i caps per celebrar junts que la resta de l'any els toca suportar-se els uns als altres. Els licors, la teca i la companyia no fan res més que accentuar el que ja se sabia. Que els caps fan de caps a taula, que els companys que no es poden veure durant l'any persisteixen, que els llepaculs continuen exercint de llepaculs i que les libacions no són suficients per fer caure aquell company o companya a qui se li ha mirat i remirat el cul la resta de l'any. Afortunadament, en tot hi ha excepcions. Fa uns anys, treballadors i treballadores de la principal empresa de Campdevànol van decidir sopar en un restaurant. Alguns d'ells havien cuinat un pastís de marihuana perquè la cosa fos més lleu. Algú, però, el va descobrir abans del sopar i per fer una broma se'l va menjar. La cosa va derivar en crisis d'ansietat, visites a urgències, riures fluixos i gent considerada tímida ballant damunt les taules, davant l'estupefacció d'aquells a qui havien robat el pastís. És l'únic sopar d'empresa del qual tinc coneixement que les coses van sortir molt diferents del que s'esperava. Una festa inoblidable i tan espectacular com el Nadal de la infància. I és que no hi ha pessebres, ni festes, ni nadals sense uns bons camells. Sembla que no va faltar el qui estava disposat a denunciar tanta disbauxa, qui pretenia que les autoritats prenguessin les mesures pertinents perquè els llepaculs no patissin, alguns caps el perdessin i que el sopar d'empresa, per una vegada, fos molt més divertit del que els organitzadors preveien.