Però Hisenda no érem tots?

Si, com es deia en l'època en què la tauromàquia regnava a Espanya, “el temps i l'autoritat ho permeten, aquest dilluns hauria de començar el judici del cas Nóos, que toca de ple Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina de Borbó. Vostès recordaran, sens dubte, al rei emèrit Joan Carles I declarant en un missatge nadalenc allò que la justícia és igual per a tothom. Era, crec, quan semblava que es podrien limitar els danys, i que la seva filla no resultaria esquitxada. Però resulta que hi ha una organització d'ultradreta anomenada Manos Limpias que, en exercici del dret a l'acusació particular, va aconseguir que el jutge instructor treballés, amb grans obstacles, per fer que la infanta Cristina s'assegués a la banqueta dels acusats. La infanta, tractada com una presumpta delinqüent! Aquesta era la imatge que es vol evitar. Perquè, encara que el jutge l'absolgui amb tots els pronunciaments favorables, el mal ja estarà fet.

L'argument que s'invoca per exonerar-la és el de la doctrina Botín. Una associació que defensava els interessos dels inversors va demanar 180 anys de presó per al banquer Emilio Botín pel cas de les cessions de crèdit, que presumptament servien per eludir Hisenda. Però l'any 2007, el Suprem va avalar que les acusacions particulars no tenien prou entitat per demanar judici si la fiscalia i els perjudicats, en aquest cas Hisenda, sol·licitaven el sobreseïment de la causa. Això és el que s'invocaria en el cas de la infanta.

Ara que, un any després, tot i que la fiscalia tampoc no apreciava delicte, l'expresident del Parlament basc Juan Maria Atutxa va ser condemnat per desobediència a l'autoritat judicial per no haver dissolt Sozialista Abertzaleak. El Suprem va matisar que la doctrina Botín només era aplicable a delictes que no feien mal a ningú en concret, i que en el cas d'Atutxa s'estaven lesionant els drets col·lectius. I que llavors, amb l'acusació particular, ja n'hi havia prou.

Entesos. I Hisenda no érem tots?