Ridícul

Estic plena de remordiments per tots els excessos gastronòmics d'aquestes darreres dues setmanes. Ja sé que si els dic que he menjat i begut de tot sense mesura ni límits no diré res que no ens sigui comú. Repassem: de torrons, els clàssics i els de nova incorporació. Per cert, aquest any n'he provat un de Can Sans de la Bisbal de coco amb gema cremada per sobre i una finíssima capa de xocolata a la base que és espectacular. Neules, amb i sense xocolata blanca i negra. Bombons i fruites confitades portades directament d'una finíssima i sofisticada confiteria de Toulouse amb un propietari que, tot i que aquest any quan es va ajupir a donar-nos els paquets va ensenyar la tira dels calçotets i això desmitifica molt l'encant masculí, també és la mar d'atractiu i charmant. I, com a colofó, uns panettones exquisits de la botiga Rocambolesc dels germans Roca.

I sí, n'estic molt penedida, però... ja he trobat la solució. Faré com alguns dels membres del secretariat de l'ANC i convocaré una tancada familiar (ara que hi penso, a nosaltres no crec que ens deixin cap escola) per fer una vaga de fam de 24 hores. Perdó, un dejuni de 24 hores. Perdó, una dieta de 24 hores. Perdó, un ridícul de 24 hores. Jo també em sento amb el “deure moral” de “reclamar” als altres membres del clan que es posin d'acord i consensuïn que, a partir d'avui mateix, als menús de celebració hi haurà escarola, escarxofes i pits de pollastre a la planxa com a únics aliments.

Ben pensat i com que no crec que em facin ni cas, els he proposat anar-nos a Tudela a seguir delectant-nos amb la gastronomia i els plaers terrenals.