I ara què?

Des­car­tat ja cap canvi en la pro­posta de pre­sidència, ens abo­quem a unes noves elec­ci­ons. Pot­ser serà el moment de repen­sar el full de ruta cap a la inde­pendència. L'actual par­tia de la pre­missa que es podien trans­for­mar unes elec­ci­ons en referèndum i hem vist que això era un error. A les elec­ci­ons també es voten per­so­nes, càrrecs i pro­pos­tes polítiques per gover­nar el dia a dia. Tant la CUP com Junts pel Sí han mos­trat que el qui i el com impor­ta­ven més enllà del què. En el camí que ens ha por­tat a aquest atzu­cac, el full de ruta per la inde­pendència ha pas­sat des­a­per­ce­but i, de fet, unes decla­ra­ci­ons del pre­si­dent Mas van pas­sar total­ment inad­ver­ti­des per la premsa. En entre­vista a Cata­lu­nya Ràdio, Mas va dir tex­tu­al­ment: “No hem arri­bat al 50% dels vots i això ens per­met fer molta feina però no pren­dre l'última decisió, que només es podrà pren­dre quan hi hagi més del 50% de ciu­ta­dans que ho vul­guin. En algun moment s'haurà de pas­sar un altre cop per les urnes per com­pro­var si hi ha més del 50% de la gent a favor de l'estat i fins i tot de l'estat inde­pen­dent.” Aquesta decla­ració em va gene­rar una intran­quil·litat que vaig mirar d'acla­rir en con­versa amb el pre­si­dent. No perquè no pensi que no haver arri­bat al 50% no sigui un pro­blema, sinó perquè és un pro­blema que Junts pel Sí va obviar en cam­pa­nya afir­mant rei­te­ra­da­ment que per apli­car el full de ruta, que inclou una decla­ració d'inde­pendència al final dels 18 mesos, era sufi­ci­ent la majo­ria d'escons. En la con­versa, accep­tant que això era un pro­blema, vaig pro­po­sar fer un referèndum de rati­fi­cació de la inde­pendència al final dels 18 mesos. La res­posta va ser que no ens el dei­xa­rien fer i que per això el que hem de fer són unes altres elec­ci­ons.

De fet, des que Mas es va afe­gir, el setem­bre del 2012, a un procés inde­pen­den­tista que ja estava en marxa, la seva solució sem­pre han estat les elec­ci­ons: anti­ci­par les elec­ci­ons ales­ho­res perquè calia ple­bis­ci­tar el seu gir, subs­ti­tuir la con­sulta pro­mesa per un procés par­ti­ci­pa­tiu com a pri­mera volta d'unes altres elec­ci­ons ple­bis­citàries, con­vo­car unes altres elec­ci­ons ara en no acon­se­guir majo­ria i no voler cedir la pre­sidència, i davant la manca del 50% en les del 27-S, la solució que pro­po­sava, si hagués pogut fer govern, també eren unes noves elec­ci­ons.

Crec que el risc en què estem és el d'entrar en un bucle per la por d'afron­tar la rea­li­tat: l'objec­tiu de la inde­pendència és difícil i s'haurà de fer tren­cant la lega­li­tat espa­nyola. Cer­ta­ment, els fulls de ruta fins ara estan plens de decla­ra­ci­ons d'inde­pendència, lleis de tran­si­to­ri­e­tat jurídica i de procés cons­ti­tu­ent, segui­des d'elec­ci­ons cons­ti­tu­ents, cons­ti­tució cata­lana i referèndum cons­ti­tu­ci­o­nal, però en l'apar­tat de com mate­ri­a­lit­zem el tren­ca­ment, com fem efec­tiva la decla­ració d'inde­pendència, el full resta en blanc. Els que defen­sem que, ate­ses les cir­cumstàncies, el millor ins­tru­ment és el referèndum uni­la­te­ral d'inde­pendència, rebem dos tipus d'objec­ci­ons. La pri­mera, que no ens el dei­xa­ran fer o que no tindrà garan­ties perquè no hi par­ti­ci­parà el no; la segona, que neguem la victòria inde­pen­den­tista del 27-S, quan ja es va fer el referèndum.

La meva res­posta a la pri­mera és una con­tra­pre­gunta: si no ens dei­xa­ran fer un referèndum, com ens dei­xa­ran apli­car una decla­ració d'inde­pendència, recap­tar els impos­tos i subs­ti­tuir la justícia espa­nyola? No és infi­ni­ta­ment més fàcil deso­beir el TC per uti­lit­zar el cens elec­to­ral (cosa que no es va fer el 9-N) i mun­tar uns col·legis elec­to­rals, que obli­gar les empre­ses a pagar a l'ATC amb Espa­nya recla­mant també els impos­tos? Si els par­tits del no no hi par­ti­ci­pen, com se'ls farà par­ti­ci­par en el debat cons­ti­tu­ci­o­nal i en el referèndum cons­ti­tu­ci­o­nal? A la segona objecció, la meva res­posta és la següent: el sí va gua­nyar clara­ment el no el 27-S, però les elec­ci­ons no eren un referèndum binari i un 11% dels votants no es van defi­nir sobre la inde­pendència, cosa que va impos­si­bi­li­tar arri­bar al 50%. Exac­ta­ment el mateix que hau­ria pas­sat en la con­sulta del 9-N amb tres res­pos­tes si el no hi hagués par­ti­ci­pat. Per això s'exi­geix que els referèndums tin­guin una pre­gunta clara i inequívoca.

En les dar­re­res dècades, la majo­ria dels nous estats que s'han creat ho han estat per vies pacífiques i democràtiques, i apli­cant el dret d'auto­de­ter­mi­nació mit­jançant referèndums. Així, s'ha anat avançant en l'apli­ca­bi­li­tat del dret d'auto­de­ter­mi­nació, i el Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de Justícia ha esta­blert que un poble ha de ser auto­rit­zat a expres­sar la seva volun­tat lliure i genuïna en relació amb el seu futur. En les exrepúbli­ques soviètiques i iugos­la­ves es van fer referèndums arreu, la majo­ria amb l'opo­sició de l'Estat mare, jus­ta­ment perquè calia invo­car aquest dret, en alguns casos, com a Bòsnia, amb boi­cot del no i a petició expressa de la Unió Euro­pea. El referèndum tor­narà, i val­dria més que no ens el deixéssim arra­bas­sar per aquells que només l'uti­lit­zen d'esquer. Que demos­trin que el volen de debò, fent cam­pa­nya pel no quan el fem, uni­la­te­ral­ment.