‘Mount Canigó'

El Canigó de Jacint Verdaguer és la gran epopeia catalana nacionista, per dir-ho amb un mot preromàntic. És la fita cimera en l'ambició del nostre poeta per dotar-nos d'una èpica moderna. També en el segle XIX, Leaves of grass de Walt Whitman és l'obra cabdal que potencià una identitat americana mitjançant un poemari que superava l'èpica tradicional. Els lectors en anglès tenen des d'ara una eina per copsar paral·lelismes entre ambdós poetes. Es tracta del llibre Mount Canigó: A Tale of Catalonia, traducció anglesa del poema patriòtic de Verdaguer escrita per Ronald Puppo i coeditada per la britànica Tamesis Books i per Editorial Barcino, de la Fundació Carulla. Amb motiu del centenari de la mort de Verdaguer, vaig publicar unes opinions de profà en literatura on aventurava afinitats entre les poètiques de Verdaguer i de Whitman. Deia que, salvant distàncies geogràfiques i culturals, hi havia equivalències entre alguns versos de l'elegia que Whitman dedicà a Lincoln dins Leaves of grass i el cant Lo Pirineu integrat en el Canigó verdaguerià. Els vincula el vigor amb què tots dos evocaren el colossalisme dels seus paisatges i l'alè líric amb què humanitzaren les gestes mítiques de la natura: la praderia nord-americana on es congrien “sea-winds blown from east and west”; la muntanya catalana infantada “del fons de ses entranyes com ones de la mar!”. El repte català del nostre temps també és una fita gegantina que el Verdaguer en anglès contribuirà a fer universal.