la pluja fina
Sarkozy jr
...i que mentrestant ocupin fastuoses cadires persones que, com el nostre President, han fet més via dins del partit que en cap mena de facultat de ciències o de lletres
Allau de crítiques al fill de Nicolas Sarkozy perquè pretén accedir a un càrrec públic sense haver acabat una carrera i amb 24 anys. Bromes a França sobre el breu currículum del personatge, de l'estil «es busca candidat a president; requisits: estudis inacabats de dret». I és comprensible que els francesos en facin un debat, i que es preguntin sobre la mínima meritocràcia indispensable per accedir a un càrrec de responsabilitat pública. El que s'entén menys és que se'n faci escarni aquí, a Catalunya, especialment des de sectors o opinadors tradicionalment vinculats a aquell concepte cada dia més sinistre que anomenen esquerra. I és difícil de comprendre per les raons que exposaré tot seguit. José Montilla Aguilera, nascut a Còrdova i traslladat a Catalunya als setze anys: segons la informació que he pogut trobar, «va cursar estudis d'economia i dret a la Universitat de Barcelona sense acabar de finalitzar cap de les dues carreres». I bé, he tingut la temptació de fer el mateix exercici amb altres molt honorables o honorables càrrecs d'avui dia, però m'hi he resistit perquè no crec que calgui remenar gaire en aquests aspectes: de fet, tinc els meus dubtes que la meritocràcia hagi de passar per carrera i màster. Però bé: té gràcia que des d'algunes tribunes es critiqui la manca de coneixements de Sarkozy júnior i que mentrestant ocupin fastuoses cadires persones que, com el nostre President, han fet més via dins del partit que en cap mena de facultat de ciències o de lletres. Si hi afegíssim un deplorable coneixement de la nostra llengua pròpia, que malgrat els al·legats cursets no hi ha forma que millori, tenim el quadre que tenim i no convé parlar-ne més. Escoltar-lo a l'hemicicle és, lingüísticament i dialècticament, un exercici depriment i alguna cosa més que un «tostón», com diria en Saura. Crec en la democràcia i no en la meritocràcia. Crec que ha de poder ser president dels Estats Units un home que simplement sàpiga convèncer, i crec legítim que la senyora ics voti el candidat i grega senzillament perquè és més guapo. Ho crec de tot cor. Poden sortir candidats de qualsevol lloc i no veig que una carrera o un currículum determinat hagi de ser gaire brillant per poder seduir, triomfar i governar. Crec que la democràcia és això. Ara bé: el problema potser és que ens deixem seduir, o enganyar, per figures que no hi arriben. El problema és nostre. I dels partits que hi donen suport, començant pel seu.
Notícies de ...
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 17-10-2009, Pàgina 13
- El Punt. Barcelona 17-10-2009, Pàgina 13
- El Punt. Camp de Tarragona 17-10-2009, Pàgina 13
- El Punt. Comarques Gironines 17-10-2009, Pàgina 14
- El Punt. Penedès 17-10-2009, Pàgina 13
- El Punt. Maresme 17-10-2009, Pàgina 13
- El Punt. Vallès Occidental 17-10-2009, Pàgina 13