El sistema, a prova

Ahir es va obrir el judici contra els assaltants del centre Blanquerna l'11 de setembre del 2013. Tothom amb dos dits de memòria en recorda les imatges. El grup de bàrbars que hi van entrar, a peu i a cavall, ni tan sols van prendre's la molèstia d'evitar ensenyar la cara davant les càmeres. També van ensenyar els punys. Si ho van fer així, a les braves, és per pura impunitat. Aquests senyors s'han acostumat a fer el que volen. A bramar consignes contra la discrepància, a amenaçar i a agredir sense contemplacions ni precaucions. A reivindicar la sang del franquisme sanguinàriament encesos. L'extrema dreta a Espanya no és extrema, per al sistema. És una broma. Ningú, per exemple, els ha aplicat mai la llei de partits, que només ha estat utilitzada en el cas del País Basc. Per a això la van fer, la van votar i la van aplicar. Uns altres “terrors”, els terrors que a Espanya van campar durant quatre dècades, no els molesten tant. Per això aquest judici és una prova. La prova del cotó fort. La fiscalia demana als “ultres” –un eufemisme com un altre qualsevol– penes suaus de presó. Les acusacions particulars són més justes. Hi ha alguns punts d'aquest Estat que diuen del benestar, com ara el País Valencià, on les bandes feixistes, a més de ser legals, són habituals. Fan i desfan. I la policia –o els jutges– miren a un altre costat. Llocs on algú pot matar algú altre i, després de complir una condemna de fira, es pot presentar a unes eleccions municipals. El sistema... Quin sistema?