Opinió

Desclot

Emmerdar

La quota extraordinària no es pot lligar amb el finançament de res

El verb adient és emmerdar. Sense perdó. Això és el que fa l'“informe policial” que ahir, encara sota secret judicial, “algú” va filtrar a gatets i gossets. Un “informe” sobre “presumptes” –ai!– pagaments de comissions que l'empresa Teyko, propietat de la família Sumarroca, hauria fet a diverses fundacions com a torna per adjudicacions d'obres públiques de la Generalitat. Entre aquestes fundacions hi hauria la d'Òmnium Cultural, que hauria rebut dos pagaments durant dos anys per un total de 40.000 euros. L'informe apunta, insinua i rebrega. Emmerda. Perquè no diu que la junta d'Òmnium va demanar una aportació extraordinària, per començar a pagar la hipoteca del nou local, a una sèrie de socis “d'honor i protectors” que podien ajudar més l'entitat. Així ho van decidir un grup de mecenes entre els quals hi havia algunes de les famílies dels cinc empresaris que van fundar Òmnium l'any 1961. Entre aquests socis hi havia la família Sumarroca, que ben segur que deu col·laborar amb altres entitats. Potser Càritas. Vés a saber què. O potser Acnur. O el mateix Montepío de Huerfanos de los Cuerpos de Seguridad del Estado. Però aquestes no hi compten. Hi compta només Òmnium. Per emmerdar. Perquè de cap manera aquella quota extraordinària es pot lligar amb el finançament de res ni de ningú. Òmnium, per cert, va ser escorcollada per la policia el 1963 i l'autoritat franquista va suspendre'n les activitats durant tres anys. Com els agradaria fer ara. Als qui emmerden.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.