Aforament a Sant Jaume

He llegit en aquest diari, que també és el seu, que Societat Civil Catalana ha organitzat per a aquest diumenge que ve una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Objectiu: denunciar que el procés cap a la independència roba als catalans. El sobiranisme foragita inversions i empreses, diuen.

Sí, noi (i noia): sembla que això que centenars de milers de persones demanin de votar ens fa anar pel pedregar. Ells diran que no, que s'avenen a les votacions. Molt bé. Però suposo que hauran de ser, com es deia a les acaballes del franquisme, “dentro de un orden”. És a dir, votar determinades coses, sí; però d'altres, no. Per què? Perquè ho posa a la Constitució.

No s'enganyin. Bona part de la resistència que hi ha perquè Catalunya decideixi el seu futur també té una derivada espanyola. Perquè si, als catalans, ens deixessin opinar en un punt tan important com el nostre futur polític, qui no assegura que a Espanya, per posar un exemple, no comencés a sortir gent demanant que vol decidir entre la monarquia i la república, eh? Perquè a ningú no li van preguntar en el seu moment, oi? I per què? La resposta a aquesta pregunta explica per què la Constitució és un text que fa aigües.

Demano perdó per haver-me desviat del tema principal. SCC té un defecte de naixement, el mateix que defineix la política espanyola: que no ofereix cap projecte engrescador. Va aparèixer amb la intenció de fer contrapès a l'ANC. Però és difícil convèncer ningú amb un projecte que es fonamenta en la negació o que proposa que ens quedem com estem ara.

Bé. Al capdavall, organitzen una concentració, ben legítima, per defensar la seva proposta. La superfície de la plaça és de 2.888 m². Suposant –i sóc extremadament generós– que, en un metre quadrat, hi caben quatre persones i incrementant el resultat en un 5% –més generositat–, el resultat final és de 12.130. Doncs ja ho saben. Que no els entabanin.