Fracassats i humiliats

La primera tanda de consultes del rei d'Espanya per formar govern ha acabat de la manera més insospitada. El monarca fa l'encàrrec al líder de la força més votada, tal com mana la lògica parlamentària, i aquest, contra tot pronòstic, rebutja fer-ho i passa el testimoni al segon més votat tot esperant que s'estampi contra la paret i sigui fulminat pel seu mateix partit. Però el segon no vol caure en el parany i afirma que no té intenció de fer cap moviment per negociar un nou executiu si el primer no hi renuncia i no rep l'encàrrec del rei. I així encetem la setmana, amb un Sánchez que veu Rajoy fracassat però que no abandona, i amb un Rajoy que veu Sánchez humiliat davant del tercer actor, un Pedro Iglesias que, trencant també tota la lògica parlamentària, para una trampa al PSOE i surt de la trobada amb Felip VI amb una oferta de govern als socialistes, amb els ministeris repartits i tot.

En definitiva, tot un seguit de moviments que, si una cosa deixen ben clara, és que trigarem a saber qui serà el pròxim ocupant de La Moncloa. Vista la nul·la capacitat del PP per teixir complicitats i buscar acords en el passat, és fa difícil pensar que pugui trobar ara els suports necessaris per formar govern. El 20-D Rajoy va llançar la proposta, aplaudida des d'Europa i per l'Íbex 35, de fer el gran govern de coalició; però, vist el “no és no” de Sánchez, ha fet allò a què ens té acostumats, deixar passar el temps i esperar que les coses li vagin a favor. Així que cedeix el seu torn, enverinat, al seu rival perquè aquest mogui fitxa i deixi veure les seves cartes, en una jugada que li pot costar la secretaria general si decideix fer govern amb Podem. Però aquesta maniobra li pot sortir cara, al líder popular, que tampoc té el suport incondicional del seu partit, sectors del qual han vist en la renúncia de divendres més un gest de debilitat que cap altra cosa. Així que aquesta setmana es reprendran les anades i vingudes a La Zarzuela a la recerca d'una investidura que ara com ara sembla impossible. Una investidura que pot emportar-se fracassats i humiliats, i derivar en un fracàs encara més gran, la convocatòria d'eleccions.