Juncker i Junqueras

Com que ara mateix el vicepresident Oriol Junqueras té al davant la tasca homèrica de fer quadrar el pressupost i procurar que els comptes rebin l'aprovat del Parlament, i com que això no és pas poca feina sinó la seva feina principal, hi ha altres qüestions de caire econòmic que passen més desapercebudes. Algunes d'aquestes qüestions han generat algun somriure condescendent per sota el nas en més d'un expert economista quan el titular d'Economia de la Generalitat les ha formulat.

Al senyor Junqueras ja li he sentit explicar almenys un parell de vegades que el monumental deute públic de l'Estat espanyol és un element que pot donar un cert joc a les aspiracions d'independència de Catalunya. Fins i tot el prestigiós diari Financial Times se n'ha fet ressò, i fa un parell de dies publicava unes declaracions del vicepresident català en aquest sentit: “Si fos un inversor, estaria més calmat sabent que hi ha una Catalunya independent que complirà les seves obligacions.” El republicà, i altres experts, sostenen que és important que els mercats internacionals puguin considerar que una hipotètica partició de l'enorme deute espanyol, repartit en dos estats, podria ser una garantia que almenys una part, la catalana, que té una economia més dinàmica, estaria en condicions d'esquivar la bancarrota o el default.

La idea, llançada ja fa molts mesos, fins ara no se l'ha pres seriosament gaire ningú perquè ningú es planteja seriosament que un estat de la importància i dimensió d'Espanya pugui fer fallida o esdevenir insolvent.

Ningú? Ara recordo que el mateix dia que el FT publicava les declaracions de Junqueras, des de Brussel·les la Comissió Europea advertia dels “alts riscos” de l'economia espanyola. Segons l'informe triennal sobre la sostenibilitat de les finances públiques dels estats membres, el deute espanyol es mantindrà per sobre del 90% del PIB durant almenys una dècada. Això ve a ser com fer passejar durant deu anys un elefant sobre una corda fluixa.

Qualsevol amb tres dits de seny a Madrid (i a fora en general) hauria d'entendre que el vicepresident català ni especula ni parla per parlar.