Tribuna
Gats escaldats
Quan les paraules són: “reorientació”, “optimització”, “revisió de continguts” o “repensar l'espai”, posa't a tremolar. Sobretot quan aquestes paraules fan referència a alguna qüestió catalana de caire nacional com és el cas del recinte d'El Born Centre Cultural.
Quan la polèmica es va desfermar, la senyora alcaldessa de Barcelona i els seus acòlits van córrer a dir que ni El Born CC es tancarà ni deixarà de ser un referent de 1714, però com que els gats escaldats amb aigua tèbia en tenim prou, ja no ens refiem de les paraules de segons qui.
Tenim un personal al país a qui molesta profundament que Catalunya tingui un centre patriòtic, un lloc de memòria col·lectiva, com tenen, d'altra banda, tots els països del món (i no cal fer-ne ara un recull perquè les llistes serien interminables). El Born és i ha de ser un d'aquests nuclis històrics vivencials catalans. Encara més tenint present que és a tocar d'un altre lloc emblemàtic com és el Fossar de les Moreres. Un conjunt monumental dedicat a la nació i a tots els qui han donat la seva vida per defensar-la.
No cal dir que de seguida surten els corbs habituals per engaltar-te: “Sí, home, ara els catalanistes ja teniu el vostre Valle de los Caídos!” No paga la pena tornar-s'hi! Si per a alguns el Valle de los Caídos és el seu referent nacional, crec que a Europa hi ha un estat que té un problema. Endevinin quin.
Mentre tothom troba lògic que Espanya tingui una bandera (inventada, amb tota seguretat a partir de la nostra), un himne (agafat cuita-corrents i sense lletra oficial, malgrat Pemán o el Lo-Lo Lo-Lo...) i els seus referents nacionals d'identificació col·lectiva i dipositaris d'emocions compartides que constitueixen vehicles eficaços de cohesió (aquesta frase darrera és textual d'un editorial del diari El País de 1997 relativa als símbols espanyols), resulta que la reivindicació dels nostres símbols i espais nacionals ha de ser sempre motiu de revisió, quan no de mofa i befa.
Defensar el Born tal com està ha provocat en el meu entorn unionista un cert malestar. Tots els patriotismes del món estan ben vistos, tret del català. Fer-se fotos pels monuments del National Mall de Washington és fabulós. En canvi, fer-se-les al Born, per segons qui, potser no vesteix tant. Se m'ha dit que a El Born CC no hi va ningú, quan ens els darrers dos anys ha tingut un milió i mig de visites anuals. I si els retrec la seva manca de patriotisme o catalanisme, de seguida es revolten com guilles malferides per dir-me que jo no sóc ningú per repartir carnets de catalanitat. Tot un clàssic que no mereix perdre ni un esquitx de saliva.
Parlant d'història: l'excel·lentíssim Ajuntament de Barcelona vol recuperar per carnestoltes un personatge dels segles XVI i XVII, la Reina Belluga. Curiosament, el dia 4 de febrer, davallarà per una tirolina i farà cap a El Born Centre Cultural. Aquesta és la reorientació o l'espai repensat que s'imaginaven?
Si es tracta de fer crítica i burla en l'època de l'any dedicada a la transgressió, per què el nou consistori tan batallador i compromès no triava un lloc més idoni a les seves reivindicacions? Per què la Reina Belluga no arriba davant d'una seu bancària? No es tracta de fer bromes dels poderosos per carnestoltes? O per què no ho fan davant de la seu de la delegació del govern, que és com una Reina Belluga però amb més possibilitats per fer-ne una sàtira tant física com política? O és que no s'hi atreveixen?
Hi ha molts llocs on triar l'inici del carnestoltes a Barcelona. Però que precisament es faci al Born indica moltes coses. No sé pas si els nord-americans deixarien fer una cosa semblant al seu National Mall.
Cal començar a fugir del derrotisme i l'autoodi que ens han anat inculcant a través de generacions. Ho han fet usant estratègies rumiades i intencionades d'aniquilació de la nostra identitat. Ho fan encara a través dels mitjans de comunicació (i sovint per part d'experts botiflers, estómacs agraïts que es venen per un plat de llenties) i convé alçar-nos amb el cap ben alt reivindicant tot aquell espai que ens ha estat negat i amagat per destruir la nostra memòria com a comunitat.
La història pròpia ha estat manipulada fins a l'extenuació i que, ara quan intentem recobrar-la, se'ns bescanti dient que som nosaltres els que ens inventem i tergiversem una història que no és, és d'una malignitat que demana una actuació ferma i decidida en defensa del país. És clar que #ElBornNoEsToca, senyora alcaldessa. Oi que, per respecte al país i als que ens l'estimem, no caldrà dir-ho de cap altra manera més?