El joc patològic

El joc s'ha instal·lat a la societat catalana fins al punt de canviar l'estereotip. La convicció generalitzada, a dins i a fora, que Catalunya era un país treballador, a hores d'ara potser no passa de ser una llegenda urbana. Òbviament, els patrons socials no canvien de la nit al dia i ben segur que una (encara significativa) part de la nostra gent es manté fidel al valor suprem del treball: “el treball dignifica”. Però una (cada vegada més significativa) part de la nostra gent ha deixat d'entendre el joc com un fet ocasional i l'ha inclòs en la quotidianitat.

A mi em sembla que el jugar té alguna cosa a veure amb el fumar. Fa un grapat de dècades, les autoritats es van encarregar d'escampar l'hàbit de fumar entre la població. Els inicis de la televisió van anar estretament lligats a la publicitat del tabac; i del negoci del tabac va beneficiar-se'n el poder públic per mitjà de la concessió de l'explotació en règim de monopoli. És a dir, entre tots pagàvem la incitació al vici. I actualment les direccions de la política s'han girat com un mitjó. Les autoritats de torn s'encarreguen de combatre l'hàbit de fumar entre la població, els mitjans de comunicació fan propaganda sobre els avantatges de viure sense fum i els representants públics guanyen suports repartint salut als electors i a qui els envolta.

Ara, en matèria de joc, estem com estàvem fa un grapat d'anys quant al fumar. Els jocs i apostes de l'Estat s'encarreguen d'escampar l'hàbit de jugar per mitjà d'incomptables sistemes, inclosos el joc en línia i el joc presencial en el punt de venda. L'App ens incita. “Juega y despreocúpate”. I del negoci del joc se'n beneficia el poder públic per mitjà de la fiscalitat. No és només la Lotería Nacional, sinó també les Primitiva, Euromillones, BonoLoto, Gordo, Quiniela, Quinigol, Lototurf, Quíntuple Plus... És també el cupó diari de l'ONCE, Cuponazo XXL, Euro Jackpot, 7/39, Super Once Ya!... És també 6/49, Trio, Super 10, Jòquer, Grossa de Cap d'Any, Rasca i guanya...

Amb la invasió subtil de les cases d'apostes en línia, esportives i no tan esportives (casinos de modalitats diverses), que en qüestió de pocs anys s'han convertit en epidèmia, es conforma un entorn patològic. El joc és una malaltia, reconeix l'OMS. Però una malaltia legal que avança amb impunitat. Fins i tot et regalen diners perquè comencis a jugar. És com si et regalessin cigarretes perquè comencessis a fumar. Arribarà un dia que algú decidirà que prou, que el joc perjudica la salut o mata o arruïna la vida pròpia i la del proïsme. I a les butlletes i a les pàgines web apareixeran missatges dissuasius: “Les autoritats sanitàries adverteixen...” I aquell dia la humanitat caurà en mans d'alguna nova forma d'extermini més plaent encara.