No és cosa del govern

He vist que aquí estem d'allò més cofois amb l'embolic que tenen a Madrid per formar govern a la nació més antiga d'Europa. Què, ja no riem tant, oi? Els que escrivien i xerraven entre grans riallades sobre el que passava a Catalunya, ara s'han tornat circumspectes i, amb el somriure congelat, s'abraonen sobre el PSOE i el desastre que representaria per a l'univers que governés amb Podem.

I aquí ens diem: “Ja convé que hi hagi un govern dèbil a Espanya; perquè com més dèbil sigui, més fàcil serà per a nosaltres fer la nostra.” Bé, això seria veritat si Espanya fos un país com altres d'Europa. És clar que, si ho fos, tampoc estaríem com estem ara, perquè probablement ja hauríem celebrat el referèndum o bé s'hauria trobat alguna solució alternativa acceptable.

Però Espanya, efectivament, no és com altres països d'Europa. Aquí el que compta de debò, el qui remena les cireres, és l'Estat. I l'Estat no és el mateix que el govern? No. L'Estat és tota una altra cosa. I, de fet, els alts funcionaris que formen allò que entenem com a Estat es miren sovint els ministres o com uns camarades en comissió de serveis o com uns interins amb els que poden fer aliances. A tots ells se'ls fa sortir a l'escenari perquè parlin en nom de l'Estat i diguin allò que “la Constitució no està en funcions”.

És igual que el govern espanyol sigui dèbil, perquè el que compta és la mà que mou el bressol. Rajoy ho ha dit aquests dies. I, sense que serveixi de precedent, no ha parlat perquè sí. En volen proves?

Ara que tothom parla de govern dèbil, la justícia va i investiga l'ANC i els ajuntaments sobiranistes. I descobreix que Homs també va participar en l'organització de la consulta del 9-N. Homs, en ser aforat, haurà de ser investigat no a Barcelona, sinó a Madrid. I la fiscalia –ara, justament ara– veu indicis de delicte en la xiulada a l'himne durant la final de la copa del maig passat. Govern dèbil. Sí. I què?