Colau i la intel·ligència

El govern d'Ada Colau a Barcelona té problemes, és obvi. Governar en minoria i anar tot el dia traient la llengua tampoc els ajuda. Però hi ha un excés de gestualitat que s'exemplifica en uns processos participatius una mica, com a mínim, estranys, hi ha una forma de fer que no els apropa ni als seus possibles futurs socis –l'anunci de l'inici d'obres de la unió del tramvia en seria un exemple– i el tema transparència real... doncs diríem que de la vella política se n'aprèn molt de pressa. Ara, que al capdavant de Barcelona en Comú hi ha una política en majúscules ja ho sap tothom. No una líder mediàtica, no, que això ja ho sabíem, una alcaldessa amb una gran intel·ligència política. Aconseguir que l'enemic polític –què és si no la Sareb– et cedeixi habitatges per a ús públic en plena campanya electoral en seria un clar exemple.

Però avui em fixaré en un altre cas: la proposta d'eliminar del calendari tots els festius d'estiu en què les botigues podien obrir. En aquest tema no hi ha acord possible: uns, els botiguers del centre, voldrien obrir sempre; els de tota la vida, obertura regulada o res. L'anterior alcalde, Xavier Trias, va optar pel camí del mig. I què va passar? Tothom enfadat. Uns en volien més i els altres menys. Colau ho té clar: què volen els meus? I els seus són els empleats d'aquestes botigues, els petits botiguers, els veïns dels barris farts de veure, entre d'altres coses, que cada nova botiga és una franquícia, etcètera. Doncs els seus no volen que s'obri el diumenge. I punt. Governar és decidir. I decidir sobre la base de les teves conviccions, no amb la idea de fer content a tothom perquè això és impossible, i menys quan hi ha calés pel mig. A més, ara seran els grups de l'oposició els que hauran de defensar que no estan d'acord amb una proposta que, de fet i vistes les estadístiques –no pas les enquestes del procés participatiu perquè no són representatives–, no ha tingut pas adeptes fora del luxe del passeig de Gràcia.