Els empestats

Encara hi ha gent a Barcelona, amb més moral que el València, el Llevant i l'Espanyol, que es pensa que el PSOE i Podem trenaran un govern amb l'abstenció de Convergència i Esquerra. Criatures. La combinació és estèril. Somiar és gratis, però també pot ser debades. Ningú demanarà l'abstenció a republicans i convergents. Ningú els demanarà res. Perquè a Espanya són corrosió en estat pur. El líquid intravenós d'Alien. La gravació de les intervencions al comitè federal del PSOE és la millor lliçó de política pràctica que algú ha proposat en la darrera dècada. Els ingenus se l'haurien d'aprendre de memòria. I escriure-la a la pissarra deu vegades. No cal que sigui sencera. N'hi ha prou de reproduir les paraules del president d'Extremadura quan alerta sobre un pacte amb “els catalans”: “Ens mataran!” Els mataran els seus. Aquells que ells mateixos han ensinistrat durant anys. Per això, Pedro Sánchez ha deixat clar unes quantes vegades que els únics suports que no buscarà són els del PP, Convergència i Esquerra. És difícil que Ciutadans s'avingui al pacte amb Podem. Seria un exercici de cinisme excessiu. Sánchez té clar des del principi que només se'n sortirà amb Iglesias i “els catalans”. Però els catalans estan empestats. Ahir Miquel Iceta va afirmar que no es pot pactar amb algú “que només hi serà divuit mesos”. Més cinisme. Encara que s'hi estiguessin deu anys. Que deixin de marejar. O cedeix Ciutadans amb PSOE i Podem. O cedeix el PSOE amb el PP. S'obrin les travesses!