Més que símbols

La retirada del colossal fanal que hi havia a la plaça del Vi, davant de l'ajuntament de Girona, i la substitució del popular lema Girona m'enamora, per Girona m'il·lusiona, van ser les primeres accions de Carles Puigdemont com a alcalde de Girona. També Ada Colau, només d'accedir a l'alcaldia, va fer retirar el bust del rei Joan Carles I de la sala de plens del consistori barceloní, alhora que anunciava canvis en el nomenclàtor d'almenys setze noms de carrers, places o espais de Barcelona. A Madrid, el govern de Manuela Carmena s'ha proposat també fer importants canvis en el nomenclàtor de la ciutat, a l'empara de la llei de la memòria històrica.

Tots els polítics quan arriben al càrrec tenen la necessitat de fer algun canvi ràpid i molt simbòlic, o per marcar paquet o per diferenciar-se dels seus antecessors. Cal que es noti des del principi que volen canviar les coses.

En el cas de Madrid, amb la cosa dels símbols de l'antic règim, tenen molta feina endarrerida. Han hagut de passar més de trenta anys perquè un govern madrileny decideixi que s'han de retirar monuments i canviar els noms dels carrers i places relacionats amb el bàndol franquista de la Guerra Civil i la dictadura.

Hi ha una proposta inicial, que ha trepitjat alguns ulls de poll, entre els sectors més conservadors i retrògrads de la capital espanyola, tot i que alguns dels noms de carrers afectats no haurien de tenir discussió (Caídos de la División Azul, plaça d'Arriba España...). Sembla, però, que algú s'hauria passat de frenada i en la llista també hi va incloure Salvador Dalí, Josep Pla, Eugeni d'Ors...

El debat sobre Salvador Dalí, amic del règim i amb mèrits irrefutables com a creador i artista universal, ja fa 37 anys que es va fer a Figueres. El primer Ajuntament democràtic, el 1979, va acordar de retirar el nom de la plaça Gala-Salvador Dalí, del costat del Teatre Museu, perquè hi havia un recull de 1.123 signatures que reclamaven que a la plaça se li tornés el nom original de plaça del Teatre. Aquell acord municipal va fer la volta al món, i no hi havia internet. La campanya mediàtica, i a tots nivells, que es va organitzar per retornar el nom de l'artista a la plaça va ser tan brutal que l'Ajuntament de Figueres va haver de fer marxa enrere. Dalí només va entrar en el debat en una entrevista que li va fer Carles Sánchez Costa a Punt Diari, en la qual afirmava que ell no es mereixia una plaça: “Em mereixo una avinguda!”