Europa i Catalunya

No trigarem gaire a tornar a veure desplegat en tota la seva magnitud uns dels principals fantasmes contra la independència de Catalunya: la sortida de la Unió Europea, l'expulsió de l'euro i l'aïllament internacional més espantós. Tanmateix, estem assistint a un nou episodi de la meravellosa flexibilitat de l'estructura europea, sempre a punt per fer front als desafiaments que imposa la realitat: la possible sortida de la Gran Bretanya de la UE. Ho vam veure amb la reunificació alemanya. No hi havia res escrit sobre com gestionar la incorporació de 16 milions d'habitants d'un país que no era de la UE i que es fusionava amb un estat membre. Eppur si muove i la Unió Europea va acomodar-se de manera òptima a la nova situació. La gran crisi bancària i econòmica dels darrers anys va trobar la UE amb un Banc Central que –a diferència de la Reserva Federals dels EUA– tenia per única missió controlar la inflació. Cap normativa no li permetia intervenir directament en la crisi, per exemple, comprant bons sobirans. Un cop més, la UE va tornar a mostrar una gran cintura i Mario Draghi ha fet de tot i més per apaivagar els efectes de la crisi. Ara, davant la possibilitat de la sortida de la Gran Bretanya –un fet no previst en cap tractat, per cert–, un cop més la UE mostra una enorme flexibilitat per renegociar els termes de la pertinença britànica. Què creieu que passarà quan Catalunya sigui independent?