Unes altres eleccions

Demà hi ha eleccions a Catalunya. No, no es tracta de cap error ni que els partits que governen a Catalunya hagin partit peres. Hi ha eleccions agràries per escollir els representats de les organitzacions professionals agràries davant l'administració. No es preveu que hi hagi cues als col·legis electorals, després d'una campanya que ha passat pràcticament desapercebuda. De fet, si les coses no canvien, d'aquí uns anys ens podem trobar que no hi hagi ni eleccions per falta de cens. Com si d'aquí uns anys no es poguessin celebrar eleccions a Catalunya per falta de població per votar. En el cas de les eleccions agràries el cens ha caigut en picat en els últims anys. Que és el mateix que dir que ho ha fet l'activitat del sector agrícola. O el nombre de pagesos, vaja. A les comarques gironines fa setze anys tenien dret a vots 5.755 professionals del sector agrari. Demà, 3.602. O sigui un 37% menys, que aviat està dit. Són xifres que reflecteixen la dura realitat d'un sector bàsic però sovint oblidat i menystingut. Xifres que ens haurien de fer reflexionar sobre els nostres hàbits a l'hora de consumir. Des de fa temps s'està intentant recuperar el concepte de consum de producte de proximitat. Segurament a molts ens agrada comprar cireres en ple mes de desembre o altres tipus de fruites que no són de temporada però que ens arriben de l'altre costat del món. La realitat és que no som prou conscients del preu que acabem pagant quan fem aquesta opció. S'ha explicat del dret i del revés el cost energètic, econòmic i mediambiental que comporta el consum d'aliments que han hagut de recórrer milers de quilòmetres fins arribar a casa nostra. És cert que estem en un món globalitzat, que ara ja no hi ha fronteres per a gairebé res, que els moviments de mercaderies entre un punt i un altre del planeta són inimaginables. Però de veritat cal que aquí consumim la fruita de Xile i que les pomes de Girona vagin a parar vés a saber on? No es tracta en cap cas de posar barreres al comerç i a la lliure circulació de mercaderies, sinó de posar seny. El consum d'aliments de proximitat no solament ajuda un sector agrari cada vegada més afeblit, sinó que també és més sostenible, menys contaminant i permet establir vincles amb el nostre territori. No és ser xovinista ni és una moda. Es tracta de ser realistes i de prendre consciència de l'entorn.