Justícia de Catalunya?

Explica sovint l'amic jutge Santi Vidal que el Tribunal Superior de Justícia “de” Catalunya no existeix, sinó que el que existeix és el Tribunal Superior de la Justícia espanyola “a” Catalunya, que és ben diferent; a Catalunya no tenim justícia catalana.

Aquesta setmana va ser nomenat el nou president del TSJC, Jesús María Barrientos, que mai ha volgut dissimular el seu antisobiranisme. Considero un gran encert la decisió del president Carles Puigdemont de no assistir a l'acte de presa de possessió de Barrientos perquè les batalles, en política, també es lliuren al terreny dels gestos, de les formes, de les litúrgies, dels protocols i dels símbols.

El TSJC és el tribunal que s'expressa sempre en castellà i a canvi diu a l'administració com ha de fer servir el català, és el tribunal que jutjarà representants polítics escollits democràticament per haver convocat una consulta popular, és el tribunal que va triar la data de l'afusellament de Lluís Companys per fer declarar Artur Mas com a imputat i és el tribunal que, quan ha calgut, ha fet la feina bruta al Tribunal Constitucional espanyol.

Va dir Jesús María Barrientos com a flamant nou president del TSJC que ningú hauria de buscar solucions als tribunals sobre el procés polític obert a Catalunya. És un gran contrasentit tenint en compte que el TSJC jutjarà la causa del 9-N, un cas que és la icona de fins on pot arribar la judicialització de la política. Si el missatge de Barrientos era destinat a Rajoy, benvingut sigui, però aleshores haurà de demostrar amb fets que no vol jutjar causes polítiques; d'oportunitats no n'hi faltaran els propers mesos.

Així doncs, mentre Barrientos no demostri el contrari –cosa difícil tenint en compte que ha estat escollit pel Consell General del Poder Judicial, de majoria conservadora–, no podem dir que tinguem un Tribunal Superior de Justícia “de” Catalunya, ni tan sols “a” Catalunya, sinó més aviat “contra” Catalunya.