Abusar

Últi­ma­ment només faig que sen­tir i lle­gir notícies gene­ra­des per aquest verb, i tot el que com­porta. Abu­sar és fer un mal ús, un ús exces­siu, d'un dret, d'un poder. Bus­ques entre els sinònims i no hi tro­bes res de bo. A saber: exce­dir-se, extra­li­mi­tar-se, fer-ne un gra massa, exa­ge­rar, apro­fi­tar-se, enga­nyar, seduir, vio­lar. I, un cop lle­gits, ràpida­ment, et vénen al cap les notícies en què s'uti­lit­zen per par­lar d'abu­sos als nens, a les dones, als immi­grants i els refu­gi­ats, als tre­ba­lla­dors i a la gent gran; en defi­ni­tiva, con­tra la ciu­ta­da­nia. O con­tra el que es defi­neix com els que inte­gren la part més vul­ne­ra­ble de la soci­e­tat. I qui per­pe­tra aquests exces­sos són altres ciu­ta­dans que con­vi­uen amb ells –de l'entorn més directe, fami­liar o labo­ral– i que es cre­uen en el dret d'exer­cir aquests abu­sos, empa­rant-se en aneu a saber què! Amb la seva acti­tud arro­gant i dèspota, tra­ei­xen aque­lla segu­re­tat d'algú en la seva bona fe i la seva dis­creció. És a dir, quan es fa un abús i se n'és cons­ci­ent, es trenca aquell bé tan pre­uat que és la con­fiança. I amb aquest tren­ca­ment es per­den mol­tes coses: la segu­re­tat, l'amis­tat, l'afecte, l'har­mo­nia, la ger­ma­nor, l'estima, la innocència, la inti­mi­tat, la llei. Sovint quan veig notícies que par­len d'abu­sos no puc evi­tar pen­sar en la víctima, però em pre­gunto: per què ho fa l'abu­sa­dor? Sí, ja ho sé, que no ho hau­ria de fer, perquè en una sal­vat­jada no n'hi ha, de lògica, no s'hi pot apli­car la raó. Però ho fan per gust, pel plaer de veure patir l'altre? No entenc què hi gua­nya l'abu­sa­dor. No són cons­ci­ents –perquè no en tenen, de consciència– que per apai­va­gar el seu desig momen­tani el que fan és un mal etern i amb el perill real que es pugui per­pe­tuar aquest com­por­ta­ment? No ho dic jo, ho aler­ten les auto­ri­tats com­pe­tents. Adver­tei­xen que les seqüeles d'un abús són impre­vi­si­bles i que sobre­tot el que s'ha de fer és estar molt atent perquè les vícti­mes no es pen­sin que aquesta és una acti­tud cor­recta i que per tant abu­sar no és dolent.