L'ha fet un home

Pedro Sánchez va viure ahir el seu segon gran dia. Dia de blaüres. El van desbudellar des de tots els fronts. L'únic que el podia haver reivindicat, el candidat de Ciutadans, ni tan sols el va citar en la llarga intervenció amb què va obsequiar la cambra en funcions. El secretari general del PSOE va entrar dimarts al Congrés amb 130 diputats a favor i va sortir-ne ahir amb 130. L'“esquerra no suma” havia anunciat Sánchez en el seu discurs d'investidura. “El canvi”, tampoc. La maniobra “envoltant” que Pedro Sánchez ha intentat desplegar contra Podemos l'ha envoltat a ell. Amb totes les confluències i divergències. Des d'En Comú Podem fins a Compromís. El candidat socialista ahir va fer de saltamartí. Va rebre de tots els costats i encara està en peu de miracle. No li ha sortit bé aquesta llarga jugada. No se n'ha sortit. El protagonisme no sempre ajuda. De vegades desgracia. Sánchez ha quedat més malparat ara que l'endemà de les eleccions. I què n'ha tret, de tot plegat? Pedro Sánchez ha fet un home Albert Rivera. Qui diu home diu candidat de veres, fent ús de la incorrecció política popular. Rivera ahir es va presentar al Congrés com un estadista, com un “català constitucionalista” –que vol dir patriota espanyol–, com un líder del centre, de la centralitat, va reivindicar Churchill i Suárez i va quedar fi, audaç i modern. Ara no ha estat culpa dels independentistes catalans. Ara ha estat gràcies a Pedro Sánchez. Ahir, el petó als morros li l'hauria d'haver fet Rivera a ell.