Sixena

Una de les principals funcions dels museus, més enllà de l'exposició al públic, és la preservació i conservació de les obres. Si per una cosa destaca el Museu Nacional d'Art de Catalunya és per la seva col·lecció de romànic, una bona part de la qual s'ha fet a base de salvar obres d'una més que segura destrucció. Permet entendre-ho molt bé el llibre de Francisco Gracia i Glòria Munilla titulat Salvem l'art! La protecció del patrimoni cultural català durant la Guerra Civil (La Magrana, 2011). Les pintures del monestir de Sixena van ser recuperades per Josep Gudiol, amb l'ajuda de la població local, després d'un greu incendi provocat durant la guerra. Si aquestes pintures no haguessin anat a parar al MNAC, avui dia molt probablement no existirien.

Sorprèn que des de la conselleria de Cultura s'obri la porta a negociar amb el govern aragonès sobre el patrimoni provinent de Sixena, atès que res indica que s'hagi comès una il·legalitat a l'hora d'incorporar els fons als museus catalans ni ningú garanteix que el seu futur destí reuneixi unes condicions millors que l'espai on es troben actualment. S'està disposat a negociar amb qualsevol que tingui una ocurrència d'aquesta mena? Si fos així potser apareixerien tot de parròquies pirinenques catalanes insatisfetes amb una simple reproducció de les pintures a base d'una projecció de mapping i hauríem d'anar pensant nous usos per a les sales de romànic del Palau Nacional de Montjuïc.

Si estrictament es té en compte un criteri de defensa del patrimoni artístic, l'actual escenari no té cap mena de sentit. Altra cosa és que pel mig hi aparegui la política, que, si bé de vegades ajuda a resoldre problemes, en altres casos serveix per enredar la troca, especialment quan els polítics miren pel seu interès individual. En moments crítics com l'actual sempre hi ha qui pot sentir-se temptat de guardar-se un bot salvavides per si el vaixell naufraga, ja sigui cridant als quatre vents l'amistat amb una ministra o quedant bé amb el govern aragonès.