LA GALERIA
Encara més ‘Ben endins'
la primera gran constatació
que un grup “de comarques” podia triomfar a la capital
Els dies 21 i 22 de febrer del 1991, ara fa un quart de segle, Sopa de Cabra va oferir dos concerts al Zeleste del carrer Almogàvers, l'actual Razzmatazz, per gravar en directe 14 de les 19 cançons del seu tercer disc, Ben endins, que Salseta Discos va publicar el 10 de maig del mateix any. Tal com ho remarca l'autor de l'article de Viquipèdia dedicat al disc –publicat ara tot just fa una setmana durant la Viquimarató organitzada per la revista Enderrock a l'Espai Marfà de Girona–, Ben endins va ser el primer disc en directe del rock català i, amb els anys, s'ha convertit també en el disc més venut de la història del rock en català, que no és el mateix –és més ampli– que el “rock català” entès com el moviment nascut en la segona meitat dels anys vuitanta, amb Sopa de Cabra com un dels grups capdavanters. Fa anys que estem amb aquestes disquisicions terminològiques –En directe (1978) dels progressius Iceberg seria rock català o fet a Catalunya, però no “rock català” com a etiqueta– que no serveixen per a res, però són entretingudes, o almenys ho són per a aquells que encara perdem el temps amb aquestes coses del rock'n'roll.
La qüestió és que Ben endins és un disc important. Ho va ser ja llavors, perquè aquells dos concerts van ser la primera gran constatació que un grup “de comarques” podia triomfar a la capital, reafirmada i quadruplicada pel gran concert que, unes setmanes després, el 14 de juny del 1991, va reunir 21.104 espectadors al Palau Sant Jordi –es va batre el rècord europeu de públic en un espai tancat– per veure quatre grups “de comarques”: Els Pets, Sau, Sangtraït i Sopa de Cabra. Ben endins s'afegia, a més, a una gran tradició del rock, la dels dobles en directe –tot i tenir una cara gravada en estudi–, prova de foc per a molts grups, que generalment han esperat a tenir uns quants discos d'estudi abans de tastar aquest format. Sopa de Cabra va decidir fer el gran salt en el tercer disc, probablement perquè els seus dos primers discos –sobretot el primer– no reflectien prou bé la contundència dels seus concerts. L'aposta va ser arriscada però va funcionar: Ben endins ja és tot un clàssic, com ho són els Sopa, un grup ben viu a pesar de totes les intermitències, i així es va poder constatar ahir a la nit en l'obertura dels premis Enderrock, al Teatre Municipal de Girona.