Puig Antich, per fi visible

La inauguració, ahir, de la plaça dedicada a Salvador Puig Antich, el darrer català executat per Franco, va reunir gent vinguda de diferents indrets. I, malauradament, alguns d'ells es van trobar en la necessitat de demanar indicacions mentre eren als carrers Cantera o de Briquets, al barri de Roquetes, a Nou Barris. Malauradament, molts no sabien on adreçar-los més enllà del “Sí, allà on hi ha el sarau”. Si demanaven per la plaça del Carib, tot era més fàcil. No era pas culpa dels veïns: la realitat és que la plaça dedicada al jove militant anarquista ha estat, durant anys, un espai invisible sense ni una simple i trista placa que hi fes referència. Les plaques van aparèixer a primers del mes de febrer d'aquest any, deu anys després que el districte donés nom a l'espai, i des d'ahir inclou un monument dedicat a Puig Antich que vol ser una al·legoria a la lliberat.

L'acte d'ahir va ser un exercici de reparació de memòria història, un exercici necessari i de justícia en un estat, l'espanyol, que és el segon, rere Cambodja, amb més persones desaparegudes, 88.000, arran de la Guerra Civil i la dictadura franquista, aquella que algun partit que ara es postula per governar a Espanya ha evitat condemnar. I és un acte de justícia pel qual cal agrair al govern d'Ada Colau i al Parlament que se li hagi donat la volada que es mereix. Però també seria injust no fer esment que va ser el Partit per la Independència qui va impulsar, l'any 1999, que Barcelona dediqués un espai al militant del MIL. L'acord va quedar en un calaix de Joan Clos nou anys..., fins que el 2006, quan el districte de Nou Barris va aprovar canviar el nom de la plaça del Carib per la de Salvador Puig Antich. I en aquesta història també cal destacar que va ser el govern de Xavier Trias qui, a instàncies del regidor d'ERC Jordi Portabella, va iniciar els tràmits perquè l'espai tingués també un monument recordatori. Més de 42 anys després de la seva execució..., però més val tard que mai.