Opinió

Tribuna

Menys infraestructures?

“Té més seguidors la idea que cal construir més que no la que ha arribat l'hora de treure el màxim rendiment de les eines de les quals ens hem dotat

Pre­o­cupa el risc d'una nova recessió econòmica. El minis­tre espa­nyol d'Eco­no­mia, Luis de Guin­dos, ha accep­tat aquesta mateixa set­mana una desac­ce­le­ració del ritme de crei­xe­ment que es veurà reflec­tida en les dades del pri­mer tri­mes­tre de l'any. Hi ha la sen­sació que tot es manté en un equi­li­bri pre­cari i que, aquest cop, l'únic que hi ha a favor són les lliçons apre­ses del pas­sat més recent. En aquest sen­tit ja no s'insis­teix tant des de deter­mi­nats sec­tors en un incre­ment de les des­pe­ses públi­ques per reac­ti­var l'acti­vi­tat econòmica. La inter­venció del sec­tor públic, direc­ta­ment i indi­rec­ta­ment, ha aca­bat per gene­rar una addicció del sis­tema cap als estímuls: és com un cor que ja no sap bate­gar tot sol.

Entre els errors come­sos que van por­tar a un crei­xe­ment que els experts van qua­li­fi­car de poc salu­da­ble, hi ha l'exces­siva expo­sició de la nos­tra eco­no­mia al sec­tor de la cons­trucció, que, quan va tocar fons, va aca­bar depe­nent gai­rebé en exclu­siva del sec­tor públic. També a Cata­lu­nya. Segur que són molts els cri­te­ris de pla­ni­fi­cació que han inci­dit en tots i cada un dels pro­jec­tes, però el que resulta una evidència és que n'hi ha un munt que s'han aca­bat con­ver­tint en un monu­ment a la mala pla­ni­fi­cació i a la incom­petència (cal posar el nom d'algun aero­port?). En alguns casos s'ha cons­truït com si no hi hagués un demà que podria ser millor, igual o pit­jor que el dia d'avui, i sense tenir pre­sents els efec­tes que això tin­dria per al man­te­ni­ment de l'obra (com ho demos­tra la fallida d'alguna empresa con­ces­sionària de la gestió d'auto­vies que haurà de ser res­ca­tada). En altres oca­si­ons s'han dei­xat a mit­ges i sense uti­li­tat grans pro­jec­tes que, si s'hagués estat més rea­lista, hau­rien pogut entrar en ser­vei de mica en mica (final­ment s'ha apro­fi­tat alguna cosa de l'L9 del metro). I també hi ha aque­lles cons­truc­ci­ons ina­ca­ba­des, bui­des o infrau­ti­lit­za­des que han aca­bat demos­trant que pit­jor que equi­vo­car-se és voler per­pe­trar un memo­rial on tot­hom pugui veure la dimensió dels nos­tres errors (per posar més exem­ples, aquí podríem fer una llista ina­ca­ba­ble de polígons indus­tri­als).

Fins i tot en allò que ha sor­tit bé, les infra­es­truc­tu­res de trans­ports o de ser­veis que s'uti­lit­zen, veiem que es va pecar d'opti­misme i que l'ús està molt per sota de les pre­vi­si­ons (l'enllaç d'alta velo­ci­tat amb França). L'efecte posi­tiu que poden tenir per la millora de l'acti­vi­tat econòmica té, com a con­tra­par­tida, l'escassa ren­di­bi­li­tat directa que se'n pot treure o el cost que sig­ni­fica man­te­nir-les ope­ra­ti­ves i a ple ren­di­ment.

Si ho ana­lit­zem glo­bal­ment es fa difícil defen­sar que hi ha un dèficit real d'infra­es­truc­tu­res. Sem­bla que seria molt més exacte dir que hi ha dèficits escan­da­lo­sos, com per exem­ple la con­nexió fer­roviària d'ample euro­peu o el des­do­bla­ment d'algu­nes vies, com ara l'N-II a Girona. En tot cas, té més segui­dors la idea que cal cons­truir més que no la que ha arri­bat l'hora de treure el màxim ren­di­ment de les eines de les quals ens hem dotat. Això es pot argu­men­tar per raons econòmiques i de model, però també hi ha altres argu­ments d'eficiència. Només amb la consciència real que els béns de què dis­po­sem són escas­sos es farà un esforç real de pri­o­rit­zació. Com a ciu­ta­dans i con­tri­bu­ents tindríem la consciència que s'uti­lit­zen millor els recur­sos que apor­tem.

Hi ha poca gent que aboni el dis­curs de la con­tenció. En tot cas no podem espe­rar que aquest el lideri l'àmbit de la política. Pot­ser hi tindrà alguna cosa a veure que gai­rebé tots els grans casos de cor­rupció, els que s'inves­ti­guen, els que es jut­gen o els que estan ja sen­ten­ci­ats, estan rela­ci­o­nats amb el des­vi­a­ment de fons públics rela­ci­o­nats amb grans obres de cons­trucció. Pot­ser sí que els nos­tres polítics han fet un dis­curs de bona fe quan han defen­sat que calia seguir inver­tint en grans infra­es­truc­tu­res, però els ha fal­tat una mica d'aquesta deter­mi­nació a l'hora de vigi­lar que els cos­tos de cons­trucció s'ajus­tes­sin als dels pro­jec­tes ator­gats i dels diners que han anat a parar a on no tocava. La pri­mera mesura per solu­ci­o­nar-ho és tenir clar que aquí no som ni millors ni pit­jors que a qual­se­vol altre lloc del món i que la millor manera de fer front a la cor­rupció és reduir les opor­tu­ni­tats i dotar-se de sis­te­mes de con­trol eficaços. Ja se sap que, de vega­des, menys és més. I sobre­tot més salu­da­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia